i Oriol Vergés i Mundó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Oriol Vergés i Mundó

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 21 d’abril de 1939

Fill de Josep Vergés i Fàbregas. Dedicat a l’ensenyament, ha publicat una sèrie de llibres de divulgació o de formació bàsica: Barcelona (1967), Arrel (1968), Història de Catalunya (1973), El govern dels catalans. La Generalitat (1977), A la prehistòria i a l’edat mitjana (1996) i A l’edat mitjana (1996), entre d’altres. S'ha especialitzat en la narrativa per a joves, amb un retrat crític de la societat actual: El superexecutiu (1978, premi Crítica Serra d’Or), El superfenomen (1979, premi Joaquim Ruyra), etc. Per al públic infantil ha publicat Les trifulgues dels herois (1981), Els herois a la selva (1982), El quimono robat (1985), On t'has ficat, Borinotman? (1997), La gent del barri (1998), Les olimpíades d’en Borinotman (2004), etc. També ha iniciat una sèrie de novel·la històrica juvenil, ambientada a Catalunya: La ciutat sense muralles (1978, premi Folch i Torres), Cavallers i pagesos (1984), En Joanot i en Tirant. De cavaller a cavaller (1990), Llibertat, igualtat, fraternitat: França 1789-1796 (1989), 1938: viure i morir sota les bombes (1998), En temps de revifada (Segle XVIII) (2000) i El cant dels ocells. 11 de setembre de 1714 (2004), entre d’altres. També és autor de L’avi d’Escòcia (2005). El 1989 obtingué el premi Crítica Serra d’Or per la col·lecció Hi havia una vegada...

Col·laboració: 
AMS / CAN / ICG
Llegir més...