i Paul Verlaine | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paul Verlaine

Paul Verlaine, retrat de per Eugene Carrière
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta francès.
Metz, 30 de març de 1844 — París, 8 de gener de 1896

Fill d’un militar, la seva família s’instal·là a París (1851), on treballà com a escrivent a l’ajuntament. El seu primer llibre, Poèmes saturniens (1866), sota la influència de Ch.Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant (trastorns nerviosos, alcoholisme), fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870. Fêtes galantes (1869) i La bonne chanson (1870) són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna. Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’A.Rimbaud (1871) consumà la dissolució del matrimoni. Rimbaud l’arrossegà a Bèlgica (1872), li féu abandonar la muller i, després d’una temporada a Anglaterra, aquestes tempestuoses relacions homosexuals culminaren amb dos trets de pistola amb els quals Verlaine ferí el seu amic. A la presó recobrà la fe i escriví el volum Romances sans paroles (1874), sota la influència de Rimbaud, recull que revelà una poètica nova basada en la música del vers. Després d’una temporada dedicada a l’ensenyament a Anglaterra (1875-77), tornà a França i publicà dos reculls, Sagesse (1881), d’inspiració religiosa, i Jadis et naguère (1885), que conté alguns dels seus millors poemes. Fins a la mort visqué sempre a París, enmig de la misèria i la degradació, alcoholitzat i peregrinant d’un hospital a l’altre. Malgrat tot, i bé que gairebé no escrivia ja res d’original, els joves el consideraven com llur mestre i l’escolliren com a “príncep dels poetes” (1894). Tot i les seves grans desigualtats, la seva poesia, emocionada i intensament musical, que tractà d’expressar allò que la sensació comporta d’inefable, és una de les màximes manifestacions del lirisme contemporani.

Col·laboració: 
CPu
Llegir més...