Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius. Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art. És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció (menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data). Crist a casa de Marta i Maria (National Gallery, Edimburg), L’alcavota (1656; Gemäldegalerie, Dresden) i Diana i les nimfes (Mauritshuis, la Haia), considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià. Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada bàsicament per escenes de la vida quotidiana i d’interiors serens i silenciosos, d’una lluminositat especial, que els dona un aspecte d’intemporalitat, en els quals no és mai fortuïta la presència repetida de determinats objectes (mapes, perles, instruments de música), bé que llur sentit és a vegades difícil d’interpretar, resoltes amb uns marcats esquemes geomètrics i amb una pinzellada minuciosa i acurada que recorda el treball de la porcellana xinesa: Noia llegint una carta (Gemäldegalerie, Dresden), Noia del collaret de perles (Staatliche Museen, Berlín), Noia de blau llegint una carta i La cuinera (Rijksmuseum, Amsterdam), La puntaire (Musée du Louvre, París), Dona pesant or (National Gallery, Washington), El taller de l’artista (Kunsthistorisches Museum, Viena), Carrer de Delft (Rijksmuseum) i Vista de Delft (Mauritshuis). Oblidat durant el s XVIII, el crític d’art T.Bürger el revalorà en publicar (1866) un estudi sobre la seva obra.
Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintor holandès.