Catedràtic a Brussel·les de literatura neerlandesa i història de l’art, conreà l’assaig, la crítica, la novel·la i la investigació literària i artística. La seva personalitat influí sobre la vida cultural de Flandes, sobretot abans de la Primera Guerra Mundial. Foren decisives les seves obres Kritiek der Vlaamsche Beweging (‘Crítica del moviment flamenc’, 1895) i Vlaamsche en Europeesche Beweging (‘Moviment flamenc i europeu’, 1900). També escriví Les lettres neerlandaises en Belgique depuis 1830 (1906), Van Gezelle tot Timmermans (‘De Gezelle a Timmermans’, 1923), Van de catacomben tot El Greco (1946) i les novel·les De wandelende Jood (‘El jueu errant’, 1906) i Twee vrienden (‘Dos amics’, 1943).