Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega. Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica. Però el gènere que el consagrà fou el de la novel·la científica.
Hereu en certa manera dels ideals romàntics (el capità Nemo n'és un exemple), en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat. Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic. L’èxit li arribà amb l’aparició de la novel·la Cinq semaines en ballon, voyage de découvertes (1863). Després d’aquesta —i sempre dins el gènere de la novel·la científica, amb grans dosis d’aventures i de ficció, però amb troballes enginyoses totalment avançades i inimaginables per a la seva època, com ara els vehicles espacials, la televisió, el submarí— escriví, entre moltes altres de famoses, Voyage au centre de la Terre (1864), De la Terre à la Lune (1865), la trilogia Les enfants du capitaine Grant (1867-68), Vingt mille lieues sous les mers (1870) i L’île mystérieuse (1874), Le tour du monde en quatre-vingts jours (1873), Michel Strogoff (1876), Un capitaine de quinze ans (1878), Le château des Carpathes (1892), etc.
Àvidament llegit pel món juvenil, una bona part de les seves novel·les han estat portades al cinema.