i Verona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Verona

Ciutat
Itàlia
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Població: 
263.964 h
[est. 2011]

És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner. La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles. És també un important nus de comunicacions. Població d’origen celta, fou colònia romana (89 aC) i municipi (49 aC). Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards (568) i pels francs (774), que la convertiren en capital d’una marca carolíngia. Lluità contra Frederic I Barba-roja ( Lliga Veronesa), però hi predominaren els gibel·lins, com en altres ciutats senyorials italianes. Senyorejada pels Della Scala (12601387), que hi establiren una cort fastuosa, i pels Visconti de Milà (1387-1404), passà al domini de Venècia del s. XVI al XVIII. Ocupada pels francesos (1796), fou escenari de les pasqües veroneses (1797), una matança de francesos feta pel poble de Verona. Cedida a Àustria pel tractat de Campoformio, formà part del regne d’Itàlia (1805) i tornà a Àustria el 1814. S'integrà definitivament al regne d’Itàlia el 1866. Conserva importants monuments d’època romana, com l’amfiteatre (l’Arena), el teatre i diverses portes de les muralles, com la Porta dei Borsari i la Porta dei Leoni. D’època medieval són l’església de San Zeno —el millor monument romànic, amb porta treballada de bronze, que conserva frescs dels s. XIII i XIV i un tríptic de Mantegna—, la catedral i les esglésies de San Lorenzo i San Giovanni in Valle. Gòtics són el Castelvecchio, actualment seu de la Pinacoteca Veneta, i, al costat seu, el pont Scaligero, les esglésies de Sant'Anastasia i Sant'Eufemia i notables monuments sepulcrals. D’estil renaixentista són, entre altres, els palaus de Canosa, Bevilaqua, Pompei i Guastaverza, de M.Sanmicheli, l’església de San Giorgio, la Loggia del Consiglio, etc. És molt important la Biblioteca Capitular, que guarda un fons considerable de manuscrits, i, dintre del seu gènere, el Museo Maffeiano d’inscripcions.

Col·laboració: 
TMT / JGI / NCC
Llegir més...