En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea. Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic. És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns mil·liaris. Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda (Girona), i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat. L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Llobregat retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell). Continuava cap a Vilafranca del Penedès, i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona), prosseguia cap a Dertosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava del litoral, i per Saitabi (Xàtiva) entrava a la Manxa, per Almansa, i a Andalusia, per Despeñaperros. Entre les ciutats esmentades són mencionades altres localitats, de situació sovint incerta, que han donat lloc a hipòtesis diverses i a controvèrsies.
L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)