i la Via Augusta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

la Via Augusta

història hist
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea. Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic. És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns mil·liaris. Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda (Girona), i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat. L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Llobregat retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell). Continuava cap a Vilafranca del Penedès, i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona), prosseguia cap a Dertosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava del litoral, i per Saitabi (Xàtiva) entrava a la Manxa, per Almansa, i a Andalusia, per Despeñaperros. Entre les ciutats esmentades són mencionades altres localitats, de situació sovint incerta, que han donat lloc a hipòtesis diverses i a controvèrsies.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...