i Francesc Viadiu i Vendrell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Viadiu i Vendrell

Francesxc Viadiu
Memòriaesquerra.cat
ciències polítiques polít i història hist
Polític.
Solsona, Solsonès, 15 de setembre de 1900 — Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 28 de setembre de 1992

El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura col·laborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener. El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat (gener del 1937) i s’enfrontà amb la FAI i el POUM. Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones. S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors aliats. Fou condecorat pel president dels EUA i pel rei d’Anglaterra. Tornà a Barcelona el 1952 i, tot i les promeses de les autoritats, hagué de fer un any de presó. Després regentà una impremta; publicà Entre el torb i la Gestapo (1974) i Delegat d’Ordre Públic a Lleida la Roja (1979), i té unes memòries inèdites. El 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana, partit que abandonà el 1982.

Llegir més...