i Vicenç de Paül | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicenç de Paül

Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Pony, actual Saint-Vincent-de-Paul, 24 d’abril de 1581 — París, 27 de setembre de 1660

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa (1596) i de Tolosa, al Llenguadoc. Fou ordenat de sacerdot el 1600. El 1609 s’escapà i anà a Roma. Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi (1613). Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres. El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres. Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà Societat de la missió (1625) i els seus membres foren dits paül, o també lazaristes, pel fet que el 1632 s’establiren al priorat de Saint-Lazare. Amb la cooperació de Lluïsa de Marillac, fundà les confraries de dames de la caritat, i el 1633 la comunitat de filles de la caritat, dirigida per Lluïsa de Marillac. Esdevingué l’apòstol de la caritat, i estengué la seva influència als àmbits refinats de París, sempre, però, de cara als pobres, amb la companyia del Santíssim Sagrament, la companyia de dames pobres (1634), el seminari de la Missió (1637), l’obra de nens expòsits (1638) i l’obra dels galiots (1639). Es conserven cartes i unes Instruccions, que són un document admirable de la pietat perfumada de la seva època. Fou canonitzat el 1737, i és patró de les Conferències de Sant Vicenç de Paül (1833) i de totes les institucions de la caritat (1885). La seva festa se celebra el 19 de juliol.

Col·laboració: 
APl
sant
Llegir més...