Activitat política i cultural
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1949), durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya, dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista. A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat. En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció. Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intel·lectual, sobretot en el camp de l’art. A l’exili fou un dels impulsors de Nous Horitzons, l’òrgan del PSUC, del qual la direcció del PCE l’expulsà el 1965 pel seu alineament amb els crítics Jorge Semprún i Fernando Claudín.
Retornat aquest any a Catalunya, s’apartà de la política activa i començà una trajectòria en el camp de la cultura: fou col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana i dirigí a l’editorial Salvat una història universal de l’art en 10 volums (1969-73). També publicà obres sobre artesania popular i sobre art (Antoni Tapies o l’Escarnidor de Diademes, 1967; Artesania. Art popular, 1968; Catedral de Tarragona, 1970; Jorge Castillo, 1970). Primer director de la Fundació Joan Miró (1974-79), en l’orientació de la qual tingué una gran incidència, després del franquisme es reincorporà a la política afiliant-se a Esquerra Republicana de Catalunya (1980), partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-82) i a les Corts Espanyoles (1982-86). El 1987 abandonà ERC i el 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya, i des d’aquest any fins al 1995 fou regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona. Posteriorment visqué cada cop més retirat de la vida pública, tot i que l’any 2009 fou un dels impulsors d’Acció per la Democràcia, entitat que reclama l’elecció directa dels diputats.
Activitat esportiva
S’inicià en l’espeleologia l’any 1944. Soci del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB), el 1948 hi fundà, juntament amb Joaquim Montoriol, Ferran Termes, Josep M. Thomas i Francesc Rovira, el Grup d’Exploracions Subterrànies (GES), que presidí fins el 1950. Amb membres del GES baté el rècord de profunditat de l’Estat espanyol a la Cueva del Agua, a Granada (1950). Entre el 1954 i el 1956 fou el primer president de la Comisión Técnica de Exploraciones Subterráneas de la Federación Española de Montañismo (FEM). Publicà La espeleología (1956) i Avencs i Coves. El món de l’espeleologia (1958), primer llibre de temàtica general sobre el món espeleològic a Catalunya escrit en català. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989).