i Jaume Vidal i Alcover | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Vidal i Alcover

Lingüística i sociolingüística    Literatura
Jaume Vidal i Alcover
© Fototeca.cat
filologia filol i literatura lit
Escriptor i filòleg.
Manacor, Mallorca, 1923 — Barcelona, 2 de gener de 1991

Nebot de Joan Alcover. Es llicencià en dret (1946) i en filosofia i lletres (1972). El 1976 es doctorà en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Fou professor de literatura i de crítica literària a la Universitat de Tarragona. És autor d’una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en què destaquen la seva sensibilitat en l’ús de la llengua literària i una vocació didàctica en el seu tractament, i també una profunda preocupació per la manera com l’home esmerça la pròpia vida. Són representatius en aquest sentit els llibres de poemes El dolor de cada dia (1957), Sonets a Eurídice (1962), premi Mossèn Alcover, Dos viatges per mar (1965), premi Ciutat de Palma, Terra negra (1970), premi Carles Riba, El fill pròdig (1970) i Sonets alexandrins (1981). Com a narrador cal esmentar les novel·les Sophie o els mals de la discreció (1971), Visca la revolució! (1974), Didó i Eneas (1976 i 1980) i continuà amb el cicle de cinc novel·les Els dies i els anys , del qual publicà: Tertúlia a ciutat (1976), La vida fàcil (1987), Els intocables (1987) i Els sants innocents (1989). Fou guardonat, també, amb el premi Víctor Català per Les quatre llunes (1969); altres reculls de narrativa curta són: Recull de llegendes (1978), Tres suites de luxe 91979), Dues rondalles farcides i altres narracions (1980) i Antologia de contes, rondalles, llegendes, exemples i facècies (1981). Com a dramaturg és autor d' Oratori per un home sobre la terra (1969), Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre (1969), La fira de la mort (1970), Edip (1977) i diverses adaptacions. Destacà com a estudiós de la literatura catalana i publicà, entre d’altres, Els trets fonamentals de la literatura catalana (1978), Llorenç Villalonga i la seva obra (1980) i Síntesi d’història de la literatura catalana (1980), a més d’una colla d’edicions crítiques i treballs sobre folklore i tradició oral. Traduí, entre d’altres, a Foscolo, Rimbaud, Brecht i Proust. El 1988 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Col·laboració: 
XRJ / ICG
Llegir més...