Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella la Nova) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.
Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) —en col·laboració amb E. Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).
Presidí l’Ateneu Barcelonès en 1909-10 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1916. Escriví prosa narrativa (Cuentos que no ho són, 1916, i Narracions, a “Lectura Popular”, 1917).