i Llorenç Vidal i Vidal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Llorenç Vidal i Vidal

poètica poètica i pedagogia pedag
Poeta i pedagog.
Santanyí, Mallorca, 1936

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi. Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau (Orientaciones sobre la celebración del Día Escolar de la No-violencia y la Paz, 1965; Ideario no violento, 1981; No-violencia y escuela. El Día Escolar de la No-violencia y la Paz como experiencia práctica de Educación Pacificadora, 1985) i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972); Estels filants (1991) i Petits poemes (1999). Ha escrit, en prosa, la paràbola pacifista Petit llibre d’un solitari(1968; tercera edició, 1974). Ha guanyat nombrosos premis i reconeixements per la seva tasca en favor de la pau, entre els quals el Premi Ramon Llull del Govern Balear (2004), la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Palma (2006) i l’Estrella Mostrejada de l’Associació Cultural Es Majoral i la revista Dies i Coses de Calonge (2010). Autor de Petita ortografia mallorquina (1958) i En torno al problema de las lenguas regionales españolas (1964), ha proposat la recuperació del terme bacavès, ideat per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, en substitució del català per a la designació de la llengua.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...