Feia de tipògraf, i milità a la CNT. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera. Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE. Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat (juliol del 1936), de justícia (desembre del 1936), de proveïments, treball i obres públiques (maig del 1937). A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest. S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit. Col·laborà en Nous Horitzons. El 1976 tornà a Barcelona.