i Vidreres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vidreres

Vista general de Vidreres
© Fototeca.cat
Municipi de la Selva, situat al sector sud-oriental de la comarca.
Població: 
7.430 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

Situació i presentació

Limita amb els termes de Sils (N), Caldes de Malavella (N-NE), Tossa de Mar (SE), Lloret de Mar (S) i Maçanet de la Selva (W). Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral (puig Ventós, 419 m alt.), el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE. Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W. El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà. Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la proximitat del gran centre turístic de Lloret de Mar (hom li ha volgut donar el nom de Portal de la Costa Brava), i hi han proliferat diverses urbanitzacions, entre les que destaquen Aiguaviva Parc, la Goba, el Mas Flacià, Puigventós, Santa Seclina (compartida amb el municipi de Caldes de Malavella) i Terrafortuna.

El terme és creuat de S a N per la carretera N-II de Barcelona a Girona, a l’extrem W, i per la C-63 provinent de Lloret de Mar pel mig del nucli urbà, ambdues amb sortida a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera (que passa a ponent del municipi) mitjançant un tram de la carretera C-35, que recorre el terme d’W a NE en direcció Llagostera.

La població i l’economia

L’evolució de la població de Vidreres (vidrerencs) és una de les poques de l’interior de la Selva que mostra una franca creixença, exceptuant l’estancament sofert la primera meitat del segle XX. El 1379 hi havia 138 focs, que el 1553 s’havien reduït a 77. El 1718 tenia només 252 h, que augmentaren a 546 h el 1787, en un creixement molt a to amb el de la comarca. L’augment del segle XIX fou remarcable, a remolc de la puixant indústria surera: el 1860 tenia 2.068 h, i el 1887 en tenia 2.231. Amb l’arribada del nou segle, la crisi surera incidí negativament en la demografia i el 1900 es comptabilitzaren 2.123 h, que el 1950 havien descendit a 1.745. A partir de 1960 (1.845 h), la població experimentà una tendència positiva que es mantingué fins els últims anys del segle i que en gran mesura és atribuïble a la industrialització: 2.677 h el 1970, 3.207 el 1981, 3.783 el 1991 i 5.026 el 2001. El 2005 s’arribà a 6.215 h.

L’economia de Vidreres, caracteritzada modernament per l’equilibri mantingut pels serveis i la indústria, es trencà definitivament durant els últims anys del segle XX a favor dels serveis. El sector agrícola té un pes cada cop més escàs en l’economia del terme. Malgrat l’existència de la riera de Vidreres, formada pel Reclar i la riera de Repiaix, i la de Cabanes, els conreus són sobretot de secà (blat, ordi i civada i farratges). Resten en cara extenses zones de suredes, que donaren lloc a la tradicional indústria del tap de suro. Pel que fa a la ramaderia, l’existència d’una important fàbrica de productes làctics al terme afavoreix la cria de bestiar boví. També hi ha explotacions avícoles.

El 1842 Vidreres tenia 9 fàbriques de suro i el 1884 aquesta manufactura donava feina a uns 200 homes i 25 dones; el 1929 encara hi havia 14 fabricants de taps, però aquest sector sofrí la regressió general del país i avui gairebé ha desaparegut. La florent indústria surera deixà pas a d’altres indústries i modernament l’estructura industrial és molt diversificada, si bé destaquen la important factoria lletera abans esmentada i una no menys important empresa de confecció industrial. També hi són representats els sectors metal·lúrgic (tancaments metàl·lics), dels plàstics i dels carburants, així com petites empreses de taps i conglomerats, rajoleries i d’altres. La construcció és una altra activitat important al terme gràcies al pes de les segones residències i la proximitat de la costa, si bé la crisi del sector li fa perdre actius any per any. Finalment cal destacar l’alt nombre de residents a Vidreres que treballen fora del municipi.

Tradicionalment ha estat sempre important la funció residencial i de serveis, gràcies en part a la proximitat dels grans nuclis turístics de la costa. Hom celebra el mercat setmanal el dijous i la Fira Agrícola i de Tractoristes, cada any, pel maig, que exposa productes relacionats amb l’agricultura, l’artesania i la ramaderia.

L’oferta d’ensenyament inclou estudis de batxillerat i un centre d’assistència primària (CAP) satisfà les necessitats sanitàries del terme.

La vila de Vidreres

La vila de Vidreres (93 m i 2.503 h el 2006) es troba a la plana, al peu del sector muntanyós. Modernament s’han anat incorporant al nucli principal un bon nombre d’urbanitzacions que ofereixen als estiuejants la possibilitat d’alternar el camp amb la platja de Lloret, molt propera. Ja a la darreria del segle XIX, diversos veïnats com les Bòries de Sant Miquel, l’Estany de la Folguera, el Mas Albanell i la Torre Gallina s’anaren integrant al nucli de població actual.

Centra la vila l’església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1143, que havia estat possessió del monestir de Sant Salvador de Breda; l’edifici actual fou bastit al segle XVIII, en l’estil barroc neoclàssic propi de l’època. En depèn una capella dins la vila dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

El dimarts de Carnaval se celebra la festa del ranxo. La vigília, segons la tradició, els membres de la comissió de la festa, els ranxers, la pubilla i una cercavila popular recorren el nucli urbà i les masies recollint els ingredients (o bé aportacions en diners) que es couran l’endemà a l’aire lliure en peroles grosses d’aram, per a tothom qui s’hi presenti. La festa major se celebra el primer diumenge de setembre i la festa major petita s’escau el cap de setmana proper al 17 de novembre, en honor a Sant Iscle i Santa Victòria.

Altres indrets del terme

La caseria de Caulès de Vidreres (116 h), de població esparsa en masos, és centrada per l’església de Santa Susanna (abans dedicada a sant Esteve), als contraforts septentrionals del puig Ventós, que conserva elements de la primitiva construcció preromànica (volta de canó i absis trapezial), modificada i restaurada posteriorment (té una capella i una sagristia afegides). Dins el terme de Caldes de Malavella hi ha les ruïnes de l’església dita de Caulès Vell (dedicada a sant Esteve), també preromànica, de la qual resten uns murs, l’absis rectangular i un arc triomfal. Caulès formà part de la batllia de Vidreres, dels Cabrera.

A llevant de la vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o Sant Iscle, del segle XII, del qual es conserva part d’una torre cilíndrica i diversos murs, un d´ells pertanyent a la capella del castell, dedicada a sant Iscle. Prop del castell s’emplaça el mas dit la Torre Llobet, amb una torre de defensa dels segles XV-XVI.

L’any 1999 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona i del Museu d’Arqueologia de Catalunya localitzaren una necròpolis pertanyent a l’edat del bronze amb vint urnes funeràries de ceràmica al Puig Ventós, prop del Pi de la Lliura.

La història

La jurisdicció del lloc pertangué al castell veí de Sant Iscle, esmentat ja el 1194, dit també castell de Vidreres, que formà part del patrimoni dels Cabrera. Aquest castell fou concedit pel rei Alfons el Cast al vescomte Ponç (III) de Cabrera i continuà en la mateixa família, si bé al segle XIII fou subinfeudat als templers. L’església del castell apareix esmentada el 1263, quan el vescomte de Cabrera Guerau (VI) ordenà que el cos de Sant Iscle, que hom hi venerava, fos portat al monestir de Breda (on fou objecte de devoció). En degueren restar, però, algunes relíquies a l’esmentada capella (l’advocació de la qual era compartida des del segle XIII amb la de Santa Victòria, germana de sant Iscle), ja que al principi del segle XX encara anota Botet i Sisó que la diada del sant la capella era visitada en processó pels veïns de Vidreres. Les darreres notícies del castell són de la guerra contra Joan II (quan el capità Bernat dels Balbs defensava la plaça de Vidreres a favor de la Generalitat) i de les revoltes dels remences, quan els pagesos l’ocuparen i el retornaren el 1485. La jurisdicció continuà fins a la fi de l’Antic Règim en mans dels Cabrera (Vidreres constituïa el centre d’una batllia del vescomtat amb Caulès) i així el 1831 figura encara com a pertanyent als ducs de Medinaceli.

Durant la guerra del Francès, Vidreres fou lloc de pas de les tropes franceses: a mitjan desembre del 1808 les tropes del mariscal Saint-Cyr passaven per la vila en direcció a Barcelona, defugint el pas per Girona i Hostalric (per Llagostera i Vidreres en direcció a Calella, seguint la costa cap a Barcelona). El 1810 el general O'Donnell arribava a Vidreres des de Tarragona via Mataró per instal·lar el camp d’operacions a la vila. En primer lloc envià una columna a atacar Sant Feliu, mentre una altra se situava a la vall d’Aro i el mateix O'Donnell, per Caçà, es dirigia a la Bisbal d’Empordà, on derrotà l’exèrcit francès.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...