cercle de Viena

Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.

Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn (1880-1934) i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926; s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats (K.Gödel i H.Kelsen, K.Menger, R.von Mises, E.Schrödinger, E.Silzel) i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes (W.van Quine, E.Nagel i C.W.Morris). Herbet Feigl (1902) difongué l’expressió “positivisme lògic” com a denominació de les tesis bàsiques de l’escola, la qual inicià també relacions amb el cercle de Varsòvia i amb el moviment analític britànic (A.Y.Ayer, J.T.Wisdom i F.P.Ramsey) i convocà un congrés, la conferència preliminar del qual (Praga, 1934), proposà el nom d’"empirisme lògic” com a denominació genèrica del gran corrent logicofilosòfic del s. XX, posteriorment difós al món anglosaxó.