Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana; l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana; Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino. La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències.