República Democràtica del Vietnam

Estat vietnamita establert a Tonquín i a Annam fins al paral·lel 17 entre el 1945 i el 1976.

Per l’agost del 1945 el Viet-minh derrocà l’emperador Bao Dai i proclamà la República Democràtica del Vietnam, implantada a Tonquín, sota la presidència de Ho Chi Minh. França reconegué inicialment la nova república (1946), però no hi hagué acord final, i esclatà la guerra d’Indoxina. L’ajut militar de la Xina i de l’URSS permeté la victòria de Dien Bien Phu, que provocà l’obertura de converses a Ginebra (1954), en les quals hom acordà un armistici, la partició temporal del Vietnam i la convocatòria d’eleccions úniques l’any 1956. La República Democràtica del Vietnam s’implantà a la zona nord i reclamà, inútilment, la reunificació del país, el mentre Partit dels Treballadors implantava una dictadura comunista. El 1955 Ho Chi Minh renuncià la presidència del govern i restà com a cap d’estat. Hom dugué a terme una reforma agrària que provocà un gran descontentament entre la població rural i una revolta (1956) que fou esclafada. Hom engegà una industrialització accelerada que tenia com a prioritat el desenvolupament de la indústria pesant. Aquestes reestructuracions i la repressió política provocaren l’èxode cap al sud de prop d’un milió de persones, majoritàriament catòlics, la qual cosa pràcticament eliminà l’oposició al règim. A partir del 1957 la República Democràtica del Vietnam donà suport al Front Nacional d’Alliberament, que combatia el règim pronord-americà de Saigon, i acabà intervenint directament en el conflicte ( guerra del Vietnam). Com a conseqüència d’aquesta participació, el 1964 els EUA començaren llurs bombardeigs aeris sobre el Vietnam del Nord, que deterioraren l’economia. El 1968 nord-americans i nord-vietnamites obriren converses preliminars a París, i fou engegat un programa de reconstrucció. A mitjan 1969 el secretari d’estat nord-americà, Henry Kissinger, i l’ambaixador nord-vietnamita, Le Duc Tho, iniciaren converses secretes de pau. El 1969 morí Ho Chi Minh, que fou substituït per Ton Duc Tang sense grans crisis malgrat les tensions a l’interior del partit entre proxinesos i prosoviètics. A conseqüència d’una ofensiva al Vietnam del Sud, els EUA reprengueren els bombardeigs aeris contra la República Democràtica del Vietnam (1972). Signat finalment el tractat de pau de París (1973), començà de nou la reconstrucció del país. El 1976 es reunificaren ambdós estats (1976), amb el nom de República Socialista del Vietnam, i sota les institucions del govern comunista de l’antiga República Democràtica del Vietnam.