Ensenyà i exercí la medicina a Montpeller, on destacà per les seves preocupacions iatroquímiques (anàlisi de la saliva, de la sang, etc) i pels seus coneixements anatòmics. L’any 1685 publicà Neurologia Universalis, i féu una sèrie de descobriments morfològics que porten el seu nom (centre oval, vàlvula de Vieussens, etc).