Fill d’un guitarrista i d’una pianista, que li donaren una sòlida formació musical, especialment com a intèrpret de guitarra. Molt aviat s’uní al moviment de cançó de protesta llatinoamericana, revolucionària i d’esquerres, al qual restà adscrit tota la vida. S’inicià col·laborant musicalment en el teatre i més tard creà i dirigí el Núcleo de Educación Musical (Nemus) a Montevideo. El 1963 publicà el primer disc Canciones folklóricas y 6 impresiones para canto y guitarra.
Autor d’algunes de les cançons més conegudes i més interpretades per altres cantautors llatinoamericans (A desalambrar, Canción para mi América, Milonga de andar lejos, Gurisito, etc.), amb el cop militar del 1973 hagué d’exiliar-se. Establert a França, hi continuà la lluita contra la dictadura, col·laborant amb cantautors d’altres països exiliats durant l’onada de règims militars al continent. Viatjà sovint a Cuba, des d’on projectà i donà ressò a la seva obra. Amb el restabliment de la democràcia retornà a l’Uruguai, on continuà la trajectòria de crítica social, etapa en la qual sobresurt la col·laboració amb l’escriptor Mario Benedetti, materialitzada en els àlbums A dos voces (1985 i 1987). A banda recitals, compilacions, concerts en directe i col·lectius, de la discografia d’estudi sobresurten també Hombres de nuestra tierra (1964), Canciones para el hombre nuevo (1968), Canciones para mi América (1968), Canto libre (1970), Canciones chuecas (1971), Trópicos (1973), Trabajo de hormiga (1984), Por ellos canto (1984) i Devenir (2004).