i Alfred de Vigny | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfred de Vigny

Alfred de Vigny
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta francès.
Loches, Turena, 27 de març de 1797 — París, 17 de setembre de 1863

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar (1814), i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges (1824). Ja dedicat a la literatura, publicà la novel·la històrica Cinc-Mars (1826), renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novel·la ( Stello , 1832), en el teatre ( Chatterton , 1835) i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires (1835), tractant el mateix tema del poeta o del soldat com a màrtirs d’una societat que no comprèn l’home superior. A la darrera etapa de la seva vida, més orgullós i amargat que mai, compongué els poemes de Les destinées (1864), cants d’estoic sofriment que exalten la individualitat dolorosa del geni. També pòstum fou el Journal d’un poète (1867).

Llegir més...