i Vigo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vigo

Pazo, casa pairal característica de Galícia, als afores de Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Població: 
292.986 h
[est. 2017]

Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa (185 121 t el 1985). El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística. És el primer centre industrial de Galícia (metal·lúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic) i la primera ciutat en nombre d’habitants. És també el principal centre editorial en gallec. Té aeroport. El nucli romà, Vicus spacorum, fou construït en un lloc sovintejat per grecs i fenicis. Almansor la destruí (997) i Ferran II de Lleó la repoblà (1170). Domini de l’arquebisbat de Santiago de Compostel·la, fou un petit port de pescadors fins que Felip II de Castella n'impulsà el creixement i es convertí en el port més important de la costa nord de la península Ibèrica. Als segles XVI i XVIII sofrí diversos atacs dels anglesos, el més important dels quals fou la batalla naval de Vigo (1702). Al segle XIX esdevingué un actiu focus liberal i experimentà un notable creixement demogràfic i econòmic. Cal destacar l’església de Santiago, gòtica, i la col·legiata de Santa María, neoclàssica, que projectà Melchor de Prado Mariño el 1816. El barri antic conserva algunes construccions típicament gallegues dels segles XVI-XVIII. És interessant el Museo Municipal de Castrelos.

Col·laboració: 
JRe / JGI / NCC
Llegir més...