Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès. Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum. De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim (o en formà part) dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme. El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans. Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril. Condemnat a mort per terrorisme, després d’una intensa campanya encapçalada per Solidaridad Obrera i en la qual rebé el suport, entre d’altres, dels premis Nobel Santiago Ramón y Cajal i Jacinto Benavente li fou commutada la pena de mort per la de cinquanta anys de presó. Durant el captiveri, continuà col·laborant amb dibuixos a la premsa.
En proclamar-se la Segona República es beneficià de l’amnistia general. Prosseguí aleshores l'activitat professional a La Campana de Gràcia, Papitu, L’Esquella de la Torratxa, L’Opinió, La Humanitat i altres publicacions. Signava els seus dibuixos, d’un inconfusible traç sinuós i concepció sintètica, amb diversos pseudònims: a més de Shum, emprà el Poeta, el Poeta de las Manos Rotas i Joan Baptista Acher o Acher, el qual hom prengué molt sovint pel seu nom real fins el 1979. Durant el període republicà fou també vocal de la Junta de Museus, participà en la fundació del grup de dibuixants i pintors Els Sis i s’integrà al Sindicat de Dibuixants Professionals.
Durant la Guerra Civil Espanyola, enquadrat en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, publicà desenes de cartells, alguns de gran qualitat. Exiliat, s’establí a Mèxic després d’haver estat a França, la República Dominicana, Cuba i els Estats Units. Durant aquests anys feu il·lustracions per a diaris, llibres i revistes, i també cartells i pintures.