i Joan Vilà i Valentí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Vilà i Valentí

Geografia
Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
geografia geog
Geògraf.
Sallent, Bages, 1925

Llicenciat en història a Barcelona (1947), conreà la geografia a la facultat de ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a la Universitat de Bordeus, amb Ll.Solé i Sabarís, P.Deffontaines, S.Llobet i L.Papy. Doctorat a Madrid el 1956 (amb la tesi El Bages ), fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a la de Barcelona. Hi creà el 1966 el departament de geografia, que el 1967 inicià la Revista de Geografía i, el curs 1969-70, l’especialitat en geografia. Essent degà de la facultat de lletres (1966- 68), creà els estudis nocturns i la delegació universitària a Palma. El 1971 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Inicià els seus estudis en història econòmica medieval, però aviat es decantà cap a la geografia regional —especialment sobre la península Ibèrica ( La péninsule Iberique , 1968; Campo y ciudad en la geografía española , juntament amb H.Capel, el 1970) i l’Amèrica Llatina (ha coordinat la Geografía de América Latina , 1975), que ha visitat diverses vegades—, cap a la geografia agrària ( El món rural a Catalunya , 1973) i cap a la història del pensament geogràfic ( Introducción al estudio teórico de la geografía , 1983). Col·labora en nombroses revistes especialitzades, i ha dirigit diverses obres de divulgació ( La Tierra y sus límites , 1967; Geografía Labor , 1970-72; Geografía de España, 1972) i d’ensenyament de la geografia. Entre el 1980 i el 1988 ha estat vicepresident de la Unió Geogràfica Internacional.

Col·laboració: 
CCV
Llegir més...