Autodidacte, exposà el 1967 al Cercle de Sant Lluc, i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona (1969, Sala Gaspar) i el mateix any a Toronto. La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana. Ha exposat també a Sud-àfrica (1970), Colònia (1972 i 1980), Mèxic (1974), Palma (1976 i 1983), Nova York (1977 i 1981), Eivissa (1979), París (1982), Girona (1982), Alacant (1982), Madrid (1983 i 1985), Brussel·les (1983 i 1986), Londres (1985) i Luxemburg (1986).
De les exposicions posteriors cal esmentar les de l’Expo de Sevilla (1992), la de Manresa del 1998, la de Colònia del 2001 (UNTER DM 2000) i la de Berlín del 2003 (“Arbeiten auf Papier”). Ha agrupat també les exposicions en sèries o cicles, de les quals cal esmentar “Pinturas” (1980-82), “Figura y fondo” (1986), “Una història natural” (1998), “365 dies” (1999-2000), “Gran format” (2004-06), “Símptomes i malalties” (2006), “Patrimoni i memòria” (2007) i “Fauna i flora” (2008).
Admirador i seguidor, als seus inicis, d’Antoni Tàpies, combina normalment les empremtes o el collage d’elements reals amb signes precisos que cerquen un lirisme plàstic. S’ha expressat també a través d’environaments, i ha conreat el cartellisme i el disseny de cobertes de llibres i discs. Inicialment centrat en composicions amb una acusada tendència a la simetria, evolucionà posteriorment vers formes més orgàniques i amb un ordre menys explícit. El seu treball aborda la relació entre l’home, la natura, l’ecologia, la vida urbana i les noves tecnologies. Tan important és el tractament material que dona als suports com la rigidesa cromàtica, que presenta una gran varietat de matisos.
Autor d’articles i escrits sobre art als mitjans de comunicació, cal destacar la seva vinculació al món literari: col·laborà amb alguns dels membres de la poesia jove dels anys setanta i vuitanta (Alicates, 1978) i, entre d’altres, ha il·lustrat l’edició dels contes d’Edgar Allan Poe (2004) publicats pel Cercle de Lectors, obra premiada pel Ministeri de Cultura amb el segon premi al llibre més ben editat, i una edició de bibliòfil publicada per Enciclopèdia Catalana amb el títol de Sinera (2012) que agrupa tots els textos de Salvador Espriu que fan referència directa a la localitat mítica al voltant de la qual aquest poeta articula gran part de la seva obra. Per a la mateixa editorial publicà el 2016 Salveu-me la mirada, una obra de característiques similars a partir de poemes de Miquel Martí i Pol. L’any 2020 es publicà la versió de bibliòfil i actualitzada de l’assaig de Jaume Sobrequés, Catalunya. Història d’una nació, il·lustrada per ell.
Ha estat distingit, entre d’altres, amb la condecoració de cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (1996) i l’Award of Excellence de la Society for New Design de Nova York (1997). L’any 2023 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.