Situació i presentació
El terme de Viladecavalls, d’una extensió de 20,13 km2, és situat a l’W de la comarca del Vallès Occidental. Confronta al N amb el municipi de Vacarisses per la serra de Coll Cardús (turó de Can Ros, 628 m), el Mimó (623 m), el turó de les Guixeres (564 m); a l’E amb el de Terrassa pel torrent del Salt i pel camí romeu o antic camí ral; al S amb el d’Ullastrell, i a l’W, pel torrent de Sant Jaume, amb els d’Olesa de Montserrat i Abrera (del Baix Llobregat).
Solquen el terme la riera de Gaià i el torrent del Salt, situats a llevant, i el torrent de Sant Jaume, que forma el límit de ponent. Els accidents orogràfics més importants són la serra de Sorbet, en la qual hi ha emplaçat el poble de Viladecavalls; a l’E la serra d’en Turó i la d’en Colomines; al NW del cap del municipi, hi ha la serra de Can Trullars i al NE del terme, no gaire lluny de la caseria del Molinot, es troba el turó de la Barrumbina.
El terme comprèn el poble de Viladecavalls, cap de municipi, i les urbanitzacions de Can Corbera, Can Turu, la Planassa, Sant Miquel de Gonteres, Can Tries i el Molinot (compartida amb el terme de Terrassa), entre d’altres. El nom de Viladecavalls probablement s’originà pel fet que hi devia haver molts vilars o masies que es dedicaven a la cria de cavalls.
La principal via de comunicació és l’autopista C-16, provinent de Terrassa i en direcció a Sant Fruitós de Bages, amb sortida al poble. A més, travessa el terme, de llevant a ponent, la carretera local de Terrassa a Olesa de Montserrat. Hi ha estació de ferrocarril al poble de Viladecavalls, prop del cementiri, i a Sant Miquel de Gonteres. La línia és la de Barcelona a Manresa.
La població i l’economia
Viladecavalls
© Fototeca.cat
En el fogatjament del 1381 es comptaren 16 focs, i 7 en el del 1553. Al segle XVIII la població (viladecavallencs) passà de 67 h (1719) a 103 h (1787). Durant el segle XIX la població continuà augmentant, sobretot fins el 1857, any en què s’assignaren 1.241 h. El 1860 la població havia minvat a 673 h. Al final del segle XIX (1887) tornà a créixer amb 791 h.
A partir d’aleshores s’inicià una progressiva i lenta davallada fins arribar als 694 h el 1930. Els 703 h que hi havia el 1936 es reduïren a 622 h el 1950. A partir de la dècada del 1960 la població començà a augmentar (el 1960 hi havia 650 h, el 1970 n'hi havia 1.006 i el 1975, 1.153). El cens municipal del 1981 registrà 1.549 h, i el 1991 la població augmentà notablement fins a 3.399 h. L’any 2001 hom censà una població de dret de 6.035 h. El 2005 s’arribà a 6.890 h. A l’estiu, nombroses famílies de Terrassa i Barcelona s’hi instal·len per a l’estiueig, duplicant-se el nombre d’habitants.
Des que es va començar a formar el terme fins al principi del segle XX, els habitants vivien bàsicament del conreu de terres i anaven al mercat de Terrassa a vendre els seus productes. Posteriorment, les activitats agràries anaren perdent pes en detriment de la indústria. Modernament, les explotacions agràries que resten es dediquen al cultiu d’ordi, d’olivera, d’alfals i de fruita dolça. Destaca la cria de bestiar oví, cabrú, equí, d’aviram i conills.
Pel que fa a la indústria, l’explosió industrial que va tenir Terrassa també afectà en petita escala a Viladecavalls. Durant tot el segle XX es registrà un flux de pagesos que han anat abandonant les terres per treballar a la indústria de Terrassa. Aquest fet es veié afavorit en el seu moment per l’arribada del tren. Els polígons industrials de Can Mir i Can Trias Industrial, a llevant del cap municipal, concentren empreses del sector tèxtil, del de construccions metàl·liques i del de material elèctric. Al polígon de Can Mitjans, des del 1991 hi ha emplaçada la factoria de la multinacional electrònica japonesa Sony, que ocupa al voltant del miler de treballadors. Aquesta fàbrica fou venuda el 2010 a les multinacionals catalanes Ficosa i Comsa Emte.
L’augment del nombre d’habitants a l’estiu ha donat lloc a la formació de nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen Can Turu i la Planassa. El sector dels serveis constitueix l’activitat econòmica dominant i aplega més de la meitat de la població ocupada. Pel que fa a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat.
El poble de Viladecavalls
El poble de Viladecavalls (1.633 h el 2005), a la serra de Sorbet, a 274 m d’altitud, és format per dos nuclis, Cavall Jussà i Cavall Sobirà. En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Martí, anomenada antigament Sant Martí de Sorbet, que fou consagrada el 1096. L’edifici primitiu era més petit que l’actual i encara se'n conserva una paret, incorporada en la fàbrica de l’església actual. Aquesta va ser començada devers el 1785 i les obres no s’acabaren fins el 1792. És d’una nau central, coberta amb volta de canó, i dues de laterals, més estretes; la capella del Sagrament, que no fou beneïda fins el 1901, d’estil gòtic, forma un cos a part de la nau. El campanar, de planta quadrada, situat al costat de la façana, fou començat el 1883 i el 1922 s’hi col·locaren les campanes i el rellotge parroquial.
La festa major d’estiu se celebra el segon cap de setmana de juliol, i la d’hivern s’escau per Sant Martí (11 de novembre), patró del municipi. Hom celebra la festa del Roser de Maig, pel tercer diumenge de maig.
Altres indrets del terme
Les urbanitzacions i els nuclis de segona residència han anat proliferant fins assolir 5.257 h el 2005. Can Corbera, situada al N del cap municipal, va formar-se entorn de l’estació de ferrocarril. Can Turu és al S del poble de Viladecavalls. A continuació d’aquest hi ha la urbanització de la Planassa. A la part més septentrional del terme, a la dreta del torrent del Llor, afluent de la riera de Gaià, prop de l’antic camí reial de Terrassa a Monistrol, hi ha el Molinot (on hi havia abans l’antiga caseria del Molinot).
Al NE del terme, prop de Terrassa, hi ha Sant Miquel de Gonteres, antigament colònia, que es formà al voltant de Can Gonteres i de l’església de Sant Miquel de Gonteres. També prop d’aquest sector hom troba la urbanització de Can Tries, situada vora l’antiga parròquia de Santa Maria de Toudell. L’alou de Toldello pertanyia a Sant Cugat el 986. L’església, documentada el 1098 i consagrada el 1112, és romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular. Adossat al mur meridional de l’edifici, vora l’absis, s’aixeca un campanar romànic, de planta quadrada, amb finestres geminades, algunes de les quals són tapiades. A la banda de migdia hi ha, juxtaposada, la masia de Can Tries, que ha donat nom al polígon industrial. Al SW de la masia, emplaçada entre el torrent de Sant Miquel i la riera de Gaià, hi ha l’antiga parròquia i quadra de Sant Miquel de Toudell, no gaire lluny de Can Mir. L’església, romànica, podria datar de la primeria del segle XII. Consta d’una sola nau, amb un absis adornat amb arcuacions llombardes. La porta és a la façana de ponent. L’església fou reformada al començament del segle XVIII, que se li afegí el campanar de cadireta. Al voltant seu hi ha un cementiri que serví fins l’any 1874.
Viladecavalls és un terme ric en masies del final del segle XVIII. Algunes d’elles són: Can Baiona, Can Mitjans, Can Sanaüja, Can Coromines, Can Tries, Can Trullars, Can Turo, Can Mir, Can Marcet, Can Purull, etc. Cal destacar, a més, Can Boixeres, al sector septentrional del municipi, que es va construir al començament del segle XX.
Entre les restes prehistòriques es destaca a Viladecavalls la cova de les Pedres, just al límit amb Vacarisses, sota el Mimó, a la serra de Can Trullars o serra d’en Ros. S'hi trobà material arqueològic pertanyent al període eneolític, corresponent a uns 2.500 anys aC.
La història
L’actual terme de Viladecavalls era inclòs dins l’antic terme del castell de Terrassa. Hom té notícia, des de molt antic, de diverses cases fortes, o castells menors, del terme de Viladecavalls, com la de Toudell, la de la Borromina i la Guardiola, emplaçades prop de la riera de Gaià. A més hi havia dues altres fortificacions: el castell de Viladecavalls Sobirà i el castell de Viladecavalls Jussà, dels quals desconeixem l’emplaçament exacte, bé que el més probable és que, emplaçats a la serra de Sorbet, hagin estat els precedents dels dos nuclis actuals, Cavall Sobirà i Cavall Jussà, que formen el cap de municipi. Aquests castells, que més aviat devien ser cases fortes, posseïen terres i masies. Pertanyien al castell Sobirà el Mas de Sacorona, el Mas de Cort de Vedells i altres, alguns dels quals són documentats des del segle XIII i d’altres a la primeria del XVI. Eren del castell Jussà el Mas de Castellar i el Mas Bover, esmentats des del segle XIII. Ambdues cases fortes o quadres pertanyien al terme de la parròquia de Sant Martí de Sorbet, que fou consagrada el 1096. Aleshores hom adjudicà a l’església un espai de trenta passes al seu redós, o sagrera, que gaudia de protecció eclesiàstica.
Durant l’edat mitjana en aquestes sagreres s’anaren formant nuclis de població; així, a Viladecavalls, el nucli de la sagrera i els habitants d’unes poques masies devien constituir tota la població de la parròquia de Sorbet.
A l’edat moderna, les terres de la serra de Sorbet pervingueren a l’heretat de Can Corbera, els propietaris de la qual, el 1758, cediren terres del serral a diversos pagesos perquè hi edifiquessin llurs masies. També els cediren terres per a conrear en règim de rabassa morta. Els primers terrenys per a edificar foren cedits a Jaume Turu, Jaume Boada, Pau Corbera, Joan Margarit i Josep Coromines. La majoria d’aquestes masies encara existeixen. Durant els segles XVIII i XIX es formà, bàsicament, el poble actual, quan s’edificaren cases en els terrenys de les masies que hi havia més a prop de la parròquia. El 1769 es parla, també, d’un nucli anomenat les Casesnoves o la Tarumba, que forma part del poble de Viladecavalls. Segons Salvador Cardús, aquest nom prové dels qui hi vingueren a viure, que eren d’una casa que encara s’anomena Cal Tarumbot.
L’any 1849 es va fer l’arranjament parroquial actual, amb el qual es van unir a Sant Martí de Sorbet les masies de Can Duran de les Taupaneres, de Can Boada, les Guixeres de Can Boada i Can Margarit, que pertanyien a Olesa; les de Can Sanaüja, Ca n'Oleguer, Can Trullars i Can Turo, separant-les d’Ullastrell; les de Can Tries i Can Mitjans, que formaven el terme parroquial de Santa Maria de Toudell; i la masia Gonteres.