i Vilademuls | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vilademuls

Església parroquial de Sant Joan, a Vilademuls
© Fototeca.cat
Municipi del Pla de l’Estany, al NE de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Població: 
786 h
[2009]
Extensió: 
62 km2

Situació i presentació

El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter. Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana. El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu. En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà. A l’E, el límit amb el terme de Bàscara passa vora el puig de Sant Baldiri i, i al SE limita amb el terme de Viladasens. Encara més al S, confronta amb Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis, el límit amb el qual passa en part per la riera de la Farga. Al SW, per la serra que separa la vall del Terri de la riera de la Farga, on hi ha el santuari de Sant Mer, confronta amb Cornellà del Terri i a l’W amb Fontcoberta. Al NW, el terme de Vilademuls s’interna cap a ponent en una llenca de terreny que inclou el puig de Sant Roc, Montcerquella i el Bon Aire; per aquest sector nord-occidental limita amb el terme d’Esponellà.

El municipi comprèn els pobles de Vilademuls, cap de municipi, Galliners, Olives, Ollers, Orfes, Parets d’Empordà, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantella, Terradelles, Vilademí (o Viladamí), Vilafreser, Vilamarí, el Vilar de Terradelles i els veïnats de les Barraques, Estopera, Juïgues, Monells, Perles i Viella.

Creua la part septentrional del terme la carretera local d’Esponellà a Bàscara, on enllaça amb la N-II de Barcelona a la Jonquera, que travessa el terme al SE. Per la part central passa la carretera de Banyoles a Vilademuls per Galliners, i la més meridional parteix de la carretera C-66 de Girona a Banyoles i passa per Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes i Terradelles revertint, també, a la N-II. El sector oriental és travessat de N a S per una altra carretera local que uneix les tres mencionades. Un petit tram al SE del terme es travessat per l’autopista AP-7. El juliol del 2014 entrà en servei l'enllaç de Vilademuls que uneix la N-II amb l'AP-7 i que converteix al tram d'autopista fins a Fornells de la Selva, d'uns 20 km, en una circumval·lació gratuïta de la ciutat de Girona..

La població i l'economia

Pel que fa a la població ( vilademulencs), el terme de Vilademuls l’any 1553 tenia 166 focs: Vilademuls 13, Galliners 22, Ollers 16, Orfes 22, Parets 14, Sant Esteve de Guialbes 22 i Sant Marçal 20; a la resta de poblets hi havia un nombre de focs que oscil·lava entre 5 i 16. Altrament, el 1718 havia arribat als 896 h, fet que ens mostra un cert estancament en relació al 1553; el 1787 arribava als 1 218 h, i el 1860 als 2 409 h. A partir d’aquesta data la població disminueix en el cens del 1900 (1 921 h), per recuperar-se lleugerament en el del 1930, quan arribà als 1 953 h. La davallada seria contínua en els censos següents: el 1960 tenia 1 628 h, deu anys després només arribava als 1 269 h, l’any 1981 eren 824 h i el 1991 es comptabilitzaren 755 h. Malgrat el 2001 s’arribà a 723 h, els anys següents la població es recuperà i el 2005 hi havia 787 h.

Econòmicament, el pes de l’agricultura encara era força significatiu els últims anys del segle XX. Entre els conreus, majoritàriament de secà, destaquen l’ordi, el blat, la civada, els conreus farratgers (alfals) i el gira-sol. Té importància la cria de bestiar porcí i d’aviram. L’instal·lació d’un camp de golf prop del poble de Sant Esteve de Guialbes i l’àmplia oferta d’allotjaments en residències casa de pagès son iniciatives destinades a explotar un turisme esportiu i rural en plena expansió.

El poble de Vilademuls

El poble de Vilademuls (120 m i 70 h el 2005) és al NE del terme, al S del puig de Sant Baldiri. El lloc és esmentat des del 922. Formà part del comtat de Besalú. L’església parroquial de Sant Joan és documentada des del 1053; pertanyia a la seu de Girona per donació de Ramon Arnau, a qui, en aquesta data, la seu gironina li encomanà l’església amb la condició de prestar-li jurament de fidelitat i ajuda. L’edifici actual va ser construït al segle XVI.

El castell de Vilademuls és documentat a mitjan segle XI. Va ser aixecat pel comte de Besalú en fortificar les fronteres del seu comtat contra el comte de Barcelona; esdevingué centre de la baronia de Vilademuls, jurisdicció senyorial que pertangué al segle XII a Ramón Arnau, iniciador del llinatge dels Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí. A partir del segle XVI començà la davallada del castell, i l’any 1560 es va ampliar l’església parroquial tot aprofitant les restes de la fortificació. Al segle XVII era del comte de Peralada i formava una batllia. Comprenia, a més de Vilademuls, els pobles de Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Vilademí (o Viladamí), Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes. Del castell només en resten trossos de muralla i un portal d’entrada.

A més a més, cal fer esment de la Torre des Call, construcció militar dels segles XV i XVI; consta documentalment que els membres del llinatge Call o Descall habitaren aquesta torre durant el segle XIV.

El 1987 s’inaugurà el Museu Rural de Vilademuls, que aplega un recull d’estris i mobles que il·lustren la vida agrícola del poble. La festa major, recuperada pels volts del 1984, se celebra el diumenge proper al 29 d’agost i, pel setembre, el dissabte després del 8, participa del romiatge al santuari de la Mare de Déu de Collell de Sant Ferriol, en què participen els pobles que pertangueren a la baronia de Vilademuls.

Altres indrets del terme

Galliners, Ollers, Vilademí (o Viladamí), Orfes i Parets d'Empordà

El poble de Galliners (97 h el 2005) és situat a la part septentrional del terme, vora la riera de Galliners; té com a agregat el veïnat de les Barraques. El topònim és esmentat el 920. L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, documentada des del 1202, és una construcció del segle XVIII, però conserva alguns vestigis del primitiu temple romànic: una part del mur N, restes del fris superior i una porta tapiada. L’altar major i els de les capelles laterals van ser destruïts el 1936. Havia depès de la parròquia de Parets d’Empordà i fou de la baronia de Vilademuls. A Galliners hi ha, també, les ruïnes del santuari de Sant Baldiri.

El poble d’Ollers (58 h el 2005) és situat al sector septentrional del terme, a la capçalera del Remirol, afluent del Fluvià. La seva església parroquial, de la qual depenia la de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí i és documentada des del 1048. És un edifici romànic modificat, d’una nau. A l’W hi ha una porta romànica i al S hi ha una porta del segle XVIII. El 1228 Dalmau (II), vescomte de Rocabertí, que posseïa la baronia de Vilademuls, prestà homenatge per aquesta església al bisbe de Girona. El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.

El poble de Vilademí (o Viladamí, de 23 h el 2005), a la part nord-occidental del municipi, és situat vora la capçalera de la riera de la Farga, sota el puig de Sant Roc, on hi ha laermita dedicada a sant Roc, mig enderrocada. L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és mencionada el 1226, quan Dalmau (II), vescomte de Rocabertí, prestà homenatge al bisbe de Girona pels delmes d’aquesta parròquia. L’edifici, d’una sola nau amb dues capelles, és fruit d’una reforma del segle XVIII que li donà la fesomia actual: s’hi conserva una pica baptismal romànica. El lloc és mencionat el 894 ( Villa Amelii) i el 1226 ( Villa de Milio). Era de la baronia, després batllia, de Vilademuls. Dintre el seu antic terme hi ha la masia de Can Puig, amb finestrals del segle XVI.

El poble d’Orfes (82 h el 2005) és situat al sector septentrional del terme, vora del Fluvià, drenat pel Remirol. La seva església parroquial de Santa Maria és citada el 1155 quan Guillem de Malpàs donà a Pere, prior de Santa Maria de Besalú, un mas situat en la dita parròquia. L’edifici actual és del segle XVIII. El lloc és esmentat ja el 968 i pertangué a la baronia de Vilademuls. Dins el nucli principal hi ha algunes cases remarcables, com ara les Perpinyà, Julià i Demont, i masies com la Casa Llobera. El quart diumenge de setembre celebren la festa major del Roser.

El poble de Parets d’Empordà (32 h el 2005), situat a la part septentrional del terme, dins un meandre del Fluvià, es divideix en dos barris, Parets de Dalt i Parets de Baix. És documentat des del 844. El nom de Parets d’Empordà és un nom modern, antigament s’anomenava senzillament Parets i, de vegades, Parets de Besalú. Era de la baronia, després batllia, de Vilademuls. Durant els segles XIV i XV van tenir senyoria directa a Parets els monestirs de Sant Pere de Camprodon, el Sant Sepulcre de Palera i Santa Maria de Roses, a més d’algunes famílies nobles. L’església parroquial de Santa Llogaia és documentada el 995 en una permuta d’un alou situat en aquesta parròquia, feta per Gistrimir i Sunyer, abat de Santa Maria de Roses ( sanctae Leocadia... in villa quae dicunt Parietes); el 1019 apareix citada en la dotació de la canònica gironina. Havia tingut com a sufragània l’església de Galliners. L’edifici actual és del segle XVIII, ja que l’antic va ser enderrocat durant la guerra del Francès. De les masies es destaca la de Can Viader, ben conservada, amb mobiliari antic, biblioteca i arxiu.

Sant Marçal de Quarantella, Vilamarí i Sant Esteve de Guialbes

El poble de Sant Marçal de Quarantella (11 h el 2005) és situat al SW del cap de municipi, vora la riera de Siriana, afluent de la de la Farga. El topònim de Quarantella és citat ja l’any 941. La seva parròquia de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles. Així, surt esmentada en la butlla que atorgà Urbà II a favor d’aquest monestir l’any 1097. És un edifici romànic modificat, d’una nau sobrealçada, absis amb finestra tapiada i porta al S. Té una pica baptismal del segle XVI. Sembla que en aquest indret hi havia hagut establiments de jueus. Formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls. D’aquest poble és oriünd el llinatge Santmarçal. S'hi conserva un edifici gòtic, fortificat posteriorment, anomenat la Torre de Sant Marçal o Can Quarantella, amb una torre quadrada.

El poble de Vilamarí (97 h el 2005) és situat a l’esquerra de la riera de la Farga, vora el límit amb Cornellà del Terri, a ponent de Sant Esteve. L’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, va ser reedificada al segle XVII i conserva de l’edifici antic una porta a la paret de migdia. El 1936 es van destruir tots els objectes valuosos. Al veïnat de Juïgues, on hom creu que hi havia hagut jueus, hi ha l’església preromànica de SantPere de Juïgues. Prop seu hi ha el Mas Güell, del segle XVI, ornat amb elements gòtics que ja és esmentat el 982 en un judici on fou donat al monestir de Ripoll el lloc de Juïgues i el Mas Güell. Dintre el terme també cal destacar el Mas Sobirà. Possiblement n'és originari el llinatge Vilamarí, que tants personatges il·lustres aportà. Pertangué a la baronia de Vilademuls. Celebra la festa major al maig, per Sant Isidre.

El poble de Sant Esteve de Guialbes (111 h el 2005) és situat a la dreta de la riera de Siriana, quasi al cim que separa les valls d’aquesta riera, afluent de la de la Farga, i de la mateixa riera de la Farga. L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és documentada el 1064. Correspon a l’església de l’antic castell de Guialbes, que fou bastit a mitjan segle XI pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls. Se'n conserven algunes restes. Pel que fa a l’església, té un cert caire renaixentista a causa que fou reformada al segle XVI. En depèn el santuari i antiga col·legiata d’Olives. El poble celebra festa major el primer diumenge d’agost.

Molt a prop del poble de Sant Esteve de Guialbes es trobaren restes d’una vil·la o colonització d’època romana, a l’indret on el 1062 hi ha documentada una Villa Octaviano. Hom creu que en època romana hi passava una via que anava fins a Bàscara. S'hi han trobat alguns enterraments.

Olives, el Vilar de Terradelles, l'ermita de Sant Mer, Vilafreser i Terradelles

El poble d’Olives (31 h el 2005) és situat al SW de Sant Esteve de Guialbes, vora la riera de la Farga. El 1197 hi fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe de Girona Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges. Va ser secularitzada el 1592 i agregada a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes. L’església va ser reedificada al segle XVIII i esdevingué un centre de romiatges. La imatge de la Mare de Déu que s’hi venera és un notable exemplar d’alabastre del segle XIV.

El poble del Vilar de Terradelles és prop de Terradelles, de la parròquia del qual depenia l’església de Sant Andreu, avui arruïnada. A la fi del segle XVII era lloc reial. El segon diumenge de juliol celebren la festa major de Sant Martí.

Al SW d’Olives s’alça l’ermita de Sant Mer, del segle XIII, que fou reedificada l’any 1627. Diu la tradició que sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, s’instal·là en aquest indret per tal de viure una vida eremítica. El diumenge després del 27 de gener s’hi celebra un aplec al qual acut gent provinent de tota la comarca. També es conserven restes del santuari de Santa Càndida, esmentat al segle XVI, a l’W d’Olives.El poble de Vilafreser (105 h el 2005) és situat al sector meridional del terme, vora la riera de Siriana, afluent a la de la Farga. El lloc és esmentat ja al segle X (Fredariusel 957 i el 982, Villa Fraderel 1017 i Villa Fredariusel 1214) i formà part del comtat de Girona. La seva església parroquial és dedicada a sant Sadurní i va ser restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda el 1058. És un edifici gòtic amb una façana de transició. El 1698 era lloc reial. El primer diumenge de setembre s’escau la festa major de Sant Sadurní.

El poble de Terradelles (79 h el 2005), situat al S del cap del municipi, és a la dreta del Cinyana, ben a prop de la riera de Siriana i del Vilar de Terradelles, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles. Aquesta església apareix mencionada el 1362 al Llibre verd del capítol de Girona; és d’una sola nau i té una pica baptismal gòtica. El lloc és esmentat el 841. Malgrat que pertangué al comtat de Girona, formava part antigament del terme de la vila de Bàscara, de la mitra de Girona. Al segle XVII pertanyia a la baronia de Vilademuls. Dintre del seu antic terme es localitza el Mas Gili, conegut a la primeria del segle XX per Mas Fonollet, amb una capella del segle XVII dedicada a sant Miquel.

Dintre del terme, encara, cal esmentar les capelles romàniques de Sant Pere de Viella i Sant Llorenç de Perles, aquesta última adossada a la gran masia de Can Pagès, del 1610.

Col·laboració: 
TLlC
Data de revisió: 
2014-07-02
Llegir més...