i Berenguer de Vilademuls | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Berenguer de Vilademuls

Història    Cristianisme    Política
història eclesiàstica hist ecl, ciències polítiques polít i història hist
Eclesiàstic i polític.
Vilademuls, Pla de l'Estany, ? — Montcada, Vallès Occidental, 1194

Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon (II) de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell. El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174. En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca (1177), com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país. En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili del Laterà (1179), féu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats. Morí assassinat al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem Ramon I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l’arquebisbe. El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n'hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn. Fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí anà a Roma a demanar perdó.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...