El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent. Hi ha vestigis de poblament neolític. Les referències documentals, al·lusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al s. X. L’església parroquial, romànica (amb elements preromànics), fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica.
Vista de l’església-santuari de la Salut (Viladordis)
© C.I.C. - Moià