i Vilafant | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vilafant

L’església parroquial de Vilafant
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
5.416 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres. El territori, prop del sector de contacte de la plana al·luvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres. Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental. A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol. El municipi comprèn, a més del poble de Vilafant, l’antic poble de Palol Sabaldòria i el veïnat del Pont del Príncep, compartit amb els termes de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla i el Far d’Empordà; hi ha diversos edificis industrials i cases de pagès. S'han construït també nombroses urbanitzacions: les Arengades i el Camp dels Enginyers tenien conjuntament 2 336 h el 2005 i la urbanització de les Forques en tenia 1 315.

A l’E, el límit del terme amb Figueres coincideix parcialment amb el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera. Passa pel poble de Vilafant la carretera N-260 d’Olot a Portbou, per Figueres, i en surt una carretera local que porta a Borrassà. El terme és travessat per l’autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera.

El lloc és documentat el 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, on es fa constar que aquest cenobi posseïa una vinya a Vilafant (in Villa Fedanti). El comte Bernat Tallaferro, en el seu testament, datat el 1020, deixà al seu fill Berenguer l’alou que tenia “infra terminos de villa Palaciol sive in villa Fedancio”. El priorat de Lledó posseïa alguna propietat a Vilafant, segons consta en un inventari d’aquest cenobi datat el 1587. L’any 1698 Vilafant i Palol Sabaldòria eren pertinences de la batllia reial de Figueres.

La població i l'economia

Com la majoria de municipis empordanesos, la població de Vilafant (vilafantencs) augmentà bastant durant els segles XVIII i XIX, a causa de la prosperitat agrícola.

Vilafant
© Fototeca.cat
El 1860 hi havia 562 h i 509 h el 1900. D’aleshores ençà la corba demogràfica ha anat ascendint, afavorida per la proximitat de la ciutat industrial i comercial de Figueres. El 1940 la població era de 569 h, que el 1970 s’havien gairebé doblat (1183 h). El 1975 n'hi havia 1353 i el 1979, 1407. Com hom pot deduir, l’augment demogràfic d’aquests anys no es produí únicament pel creixement vegetatiu, sinó també per la immigració, procedent sobretot del sud peninsular. Així, Vilafant s’ha convertit en part en un municipi dormitori de persones que treballen a Figueres. L’augment fou espectacular encara entre la dècada del 1980 i del 1990, alimentat també per figuerencs que marxaven de la capital bàsicament per cercar una millor qualitat de vida. El 2001 el municipi tenia 4 303 h, i el 2005, 4 852 h, amb una tendència que apunta al manteniment del creixement. Relacionat amb aquest increment, cal destacar les nombroses urbanitzacions que s’han construït al terme.

Els conreus són predominantment de secà: cereals, alfals, vinya i oliveres. Té importància el bestiar oví, seguit del porcí, però és més destacada l’avicultura. Des del 1997 se celebra, a l’abril, la Mostra Gastronòmica del Conill i de l’Artesania.

Les principals activitats són, però, les del sector secundari i terciari. La indústria i la construcció agrupaven el 2001 quasi un terç de la població ocupada. Hi ha indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia (pinsos i embotits), i també de la construcció, a més d’indústries dedicades a l’òptica i la fabricació d’accessoris no elèctrics per a vehicles de motor. El mateix any, en el sector serveis treballava el 62,9% de la població activa.

El poble de Vilafant

El poble de Vilafant, a 54 m d’altitud, s’agrupa entorn de l’església parroquial. El 2005 tenia 1 201 h. Al centre hi ha la plaça, on conflueixen alguns carrers radials, al mig de la qual es dreça l’Arbre de la Llibertat. Les cases són, en llur majoria, dels segles XVII al XIX. Al llarg de la carretera de Figueres a Besalú, al N del poble, s’ha format un barri modern.

L’església parroquial de Sant Cebrià de Vilafant és un edifici romànic, dels segles XII-XIII, de planta rectangular, sense absis destacat. Al frontis hi ha una porta neoclàssica; aquesta façana és coberta d’un arrebossat amb vestigis d’esgrafiats geomètrics. La volta de la nau és apuntada i sobre l’angle nord-oest s’alça una torre campanar, de planta quadrada. L’església va ser sobrealçada per un terrabastall, on hi ha finestres rectangulars i petites espitlleres. Té una inscripció sepulcral datada el 1400.

El Mas Requesens, a llevant del poble, és una gran masia de tipus basilical, amb portal adovellat i una finestra d’arc conopial decorada amb un arabesc calat i amb relleus vegetals. Can Puig Maçanet és una gran casa pairal a ponent de Vilafant, envoltada d’un jardí. Dels segles XVIII-XIX, té teulada a quatre vents i obertures rectangulars i, a l’interior, interessants elements. Vora seu hi ha l’ombrívol paratge de la font de l’Alzina.

El poble té una coneguda emissora de ràdio local, Ràdio Vilafant.

Les festes del poble més destacades són a l’inici de maig, coincidint amb les Fira de la Santa Creu de Figueres, i al final de juny, diada de Sant Pere.

Altres indrets del terme

Palol Sabaldòria

El lloc de Palol Sabaldòria és emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt corre entre ribes encinglerades.

L’església de Palol Sabaldòria era dedicada a sant Miquel. És una construcció preromànica, d’una nau amb absis trapezial, molt arruïnada.

Les restes del castell de Palol Sabaldòria, medieval, són pocs passos a llevant de l’església. Els murs, molt enderrocats, assenyalen un rectangle que emmarca una mena de planell natural. La paret septentrional es dreça al caire del cingle, sobre la riba del Manol, i té un tram atalussat. Els murs dels altres costats formen dos rectangles concèntrics. A l’interior del recinte es conserven fonaments d’una cisterna, plena d’enderrocs.

Fora d’aquest planell, a la banda de migdia, es poden veure els fonaments d’una gran torre circular, de 6,50 m de diàmetre exterior, la qual fou arrasada.

Prop de l’església i el castell hi ha el Mas de Palol, gran casal de dos pisos amb un gran portal adovellat a migdia i finestres ornamentades amb relleus, una de les quals té una llinda datada el 1577. També hi ha una bòbila, anomenada d’en Soler (la fabricació de rajols havia estat una de les fonts industrials més importants del municipi al segle XIX). En les seves terres han aparegut restes arqueològiques: unes tombes amb ofrenes i un camp de sitges, que ha estat excavat i ha proporcionat ceràmica preromana.

El 1182 és documentat un personatge anomenat Arnau de Palol. Ramon de Palol fou prior de Lledó entre el 1305 i el 1328, any que morí. Aquest personatge era del llinatge originat a Palol Sabaldòria i la làpida sepulcral dels seus progenitors és encastada a l’església de Santa Maria de Lledó.

Hi ha masies isolades arreu del terme, especialment vora el Manol, on el terreny és més fèrtil.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...