Constitueix la vall mitjana del riu de Vilamalefa (riu de Vilafermosa o Major), que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó (Puertomingalbo), i el deixa al congost de Cedraman, al SE. El terme és extremament abrupte; un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu. Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates. La superfície mitjana per explotació és de 20 ha. L’arrendament i la parceria cobreixen unes 600 ha en conjunt.
La vila (365 h agl [2006]; 755 m alt.) és situada al vessant de la serra de Salvatierra, entre el riu de Vilamalefa i el seu afluent per l’esquerra, el riu del Carbo, damunt mateix de llur confluència; a la part superior hi ha l’església parroquial (la Nativitat de la Mare de Déu), del segle XVIII; és centre de l’arxiprestat de Vilafermosa.
El lloc fou poblat de cristians del veí castell de Vilamalefa el 1243, a fur de Daroca, per carta atorgada per l’antic governador musulmà de València Abū Sa'īd; el 1259 fou incorporat als dominis reials, fins que Jaume II en feu cap del ducat de Vilafermosa. Durant la tercera guerra Carlina, en 1873-75, fou centre de la Diputació Carlina del Centre, de la mestrança i dels obradors litogràfics. Al terme hi ha, entre altres, la caseria de Bibioj.