i Vilafranca de Bonany | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vilafranca de Bonany

Nom antic deVilafranca de Sant Martí, Nom antic deVilafranca de Mallorca
Nom antic deVilafranca de Sant Martí, Nom antic deVilafranca de Mallorca
Vilafranca de Bonany
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca, en es Pla.
Població: 
2.908 h
[2009]
Extensió: 
24 km2

La seva topografia és simple, com a terme típic des Pla, format de materials miocènics (o oligocènics) que originen sòls de bona fertilitat. El torrent de sa Penya, que desguassa a llevant en el de son Vaquer, porta, com aquest darrer, aigua subàlvia relativament aprofitada. La rompuda agrícola ha deixat el terme sense bosc (hi resten 2 ha de pins i 145 de garriga).Els conreus, que ocupen el 87,7% de la superfície, són principalment de secà. Destaquen els cereals (1 308 ha), amb rendiments de blat relativament alts, seguits de les figueres, en franca regressió, (ocupen 439 ha), els ametllers (156 ha), els arbres fruiters (48 ha d’albercoquers i magraners), i la vinya (25 ha). En canvi, les hortalisses (42 ha) són en expansió: tomàquets de ramellet, cebes, melons (exclusivament de secà, de fama reconeguda), síndries, alls, etc. El cens ramader consta de 655 caps de bestiar boví, 613 de porcí i 577 d’aviram. El 39,9% de la terra és explotada pels seus propietaris, el 47,2% ho és en règim de parceria i el 12,9% en règim d’arrendament. La indústria es redueix a bòbiles i als tradicionals tallers de brodats. Les comunicacions se centren en la carretera de Palma a Manacor i a Cala Rajada. La població, d’ençà que Vilafranca s’erigí en municipi, el 1820, cresqué regularment, fins a un màxim el 1950 (2 670 h), amb atracció d’immigrants des del 1920. A partir de la nova onada turística, s’ha iniciat lentament la davallada (2 170 h el 1986). La vila (2 008 h [1991], vilafranquers ; 122 m alt.), únic nucli de població, és situada a l’extrem NW del terme, que amb això revela el seu origen modern, i envaeix una mica el de Sant Joan de Sineu. Fou fundada el 1620 per Pau Sureda de Sant Martí, senyor de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, possessió al voltant de la qual s’havia anat formant ja un nucli urbà. L’església (Santa Bàrbara) fou iniciada el 1630, i el 1685 fou erigida en vicaria dins la parròquia de Petra, municipi del qual depengué fins el 1820. En 1731-38 fou bastida una nova església, que el 1913 esdevingué parròquia independent. Des del 1708 la vila fou centre del marquesat de Vilafranca.

Col·laboració: 
JRe / BBP
Llegir més...