Marc de Vilalba

(?, ? — Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1439)

Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34). Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani.