i Vilaller | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vilaller

Vilaller
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alta Ribagorça.
Població: 
715 h
[2009]
Extensió: 
59 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés (nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana) s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i i al límit amb la província d’Osca. Limita al N amb els termes de Viella i Salardú (Vall d’Aran), a ponent amb Montanui (Ribagorça), al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí. El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de Sant Antoni i de Sant Mamet.

És format per dos sectors ben diferenciats, separats per un estret corredor resseguit per una carrerada procedent de la serra del Cis des de la collada de Segre (W, a Montanui) al tossal de l’Orri (E, a la Vall de Boí). El sector meridional constitueix el terme propi de la vila, estès per l’ampla cubeta terminal excavada per la glacera que solcava la vall, a banda i banda de la Noguera Ribagorçana, entre el Riu Pedrós (NE) i el tossal de Viuet (1 296 m), límit meridional de la vall de Barravés. La part de la dreta del riu, més planera, no ultrapassa en general els 1 200 m (1 396 m al tossal de Seu, a l’extrem NW d’aquest sector), mentre que la de l’esquerra, on hi ha el municipi de Vilaller, és accidentada per la serralada que separa la vall de Barravés de la de Boí, amb altituds més considerables (1 706 m al tossal de Santa Llúcia, 1 748 m a ponent del pic de la Mina).

El sector septentrional, molt més extens, s’allarga només pels vessants esquerres de la vall de Barravés (el riu fa aquí de límit municipal i provincial en una bona part), des de l’oratori de Sant Nicolau al N, límit amb el terme de Viella (i per tant, exclosa la capçalera principal del riu), fins al barranc de Forcat al S. Aquest sector comprèn al NE tota la vall de Besiberri, que aflueix transversalment a la Noguera Ribagorçana i és encerclada per alts cims: tuc de Contesa (2 786 m), tossal dels Estanyets de Conangles (2 882 m), la Mola Gran (2 885 m), els tres pics de Besiberri (del Nord, del Mig i del Sud, on arriba als 3 017 m), la Punta Senyalada (2 951 m), tots al límit municipal, i el pic d’Escobedieso (2 752 m), de ple dins el terme. A la capçalera de la vall de Besiberri hi ha una zona lacustre, amb tres estanys. Altres valls afluents per l’esquerra a la Noguera menys importants, més a migdia, són les d’Escobedieso, de Baserca, de Fenarroi, de la Baixada (procedent dels clots de Munyidor i d’Espós, que desguassa prop de Senet) i les de Gelada i de Forcat. Hi ha pics alts que se situen al límit amb la Vall de Boí, amb alçades al voltant de 2 500 m (de Munyidor i del Clot d’Espós, d’Obacs, de les Pales del Port, de Gelada i els de la serra de Cardet).

El principal eix de comunicació és la carretera N-230 de Lleida a la Vall d’Aran, que segueix el curs de la Noguera Ribagorçana de S a N, de la qual surt, a l’extrem de migdia del terme, una carretera que porta vers Castilló de Sos. Al municipi hi ha també un heliport, que funciona, sobretot, en casos d’emergència.

La població i l'economia

Les primeres dades de població que es conserven es remunten al fogatjament del 1381, quan Vilaller tenia només 11 focs. Les dades posteriors es refereixen al segle XVIII, en què tingué un caràcter marcadament descendent: de 431 h el 1718 baixà a 363 h el 1787, dels quals 251 h a Vilaller, 97 h a Senet i 15 h a Cierco. Al segle XIX, assolí, però, un caire ascendent i arribà a 842 h el 1860. La tendència tornà a ser regressiva desd’aleshores (593 h el 1900, 494 h el 1930). L’inici de les obres hidroelèctriques de la Noguera Ribagorçana féu prendre empenta a la població i n'evità el greu despoblament que tingueren altres zones de muntanya durant la dècada dels seixanta. Així, el 1950, Vilaller arribà a la seva màxima cota demogràfica (1 101 h) i posteriorment es mantingué més o menys estable fins als vuitanta: 842 h el 1960, 892 h el 1970 i 1 005 h el 1981. Des de la meitat dels anys vuitanta (el 1984 finalitzà la construcció de la darrera de les grans obres, la central de rebombeig de Baserca), el municipi patí una dràstica davallada demogràfica, de la qual no es recuperà fins els primers anys del segle XXI. Així, els censos del 1991 i 2001 registraren 592 i 560 h respectivament, mentre el 2005 hi havia 644 h. Tradicionalment, les activitats derivades del sector primari, i especialment la ramaderia, havien estat les principals fonts de riquesa del municipi. Tot i que la ramaderia continua tenint una forta incidència, la construcció i, sobretot, el turisme tendeixen a augmentar.

Centrant-nos en el sector primari, el conreu de la terra és escàs i té una importància econòmica gairebé nul·la; hom conrea hortalisses, cereals i farratge. Solen situar-se en terrenys de dèbil pendís i ben drenats, preferiblement en cons de dejecció i terrasses fluvials, ja que el fons de la vall té el perfil de les riuades i un excés d’humitat. Molt més importants són les pastures, que se situen amb preferència entre els 1 200 m i els 1 700 m, al fons de la Noguera, a les conques de Mutalet i de les Rases, o a les costeres de llicorella als replans de Salvassa. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar boví amb explotacions de vaques de carn i de vaques de llet, mentre que la cria de vedells és escassa. Antigament havia estat molt important l’aprofitament de la fusta, sobretot al sector septentrional del municipi, però avui dia aquesta explotació és mínima. La mineria s’havia centrat al sector de Cierco, on hi ha importants reserves de minerals, especialment de plom, però que tancaren el 1983. Ha tingut més fortuna l’aprofitament hidroelèctric, que durant anys oferí treball a la gent del municipi i en deturà l’emigració. Actualment, ja concloses les obres i amb les centrals amb un grau de mecanització molt elevat, la seva importància econòmica s’ha reduït. La major part de les centrals es troba, però, a Montanui (Baserca-Moralets, Senet i Bono) i també al terme de Vilaller (centrals de Vilaller i Valira de Castanesa). Fora de l’aprofitament hidroelèctric, l’activitat industrial és escassa. Es manté la fira de Tots Sants, especialitzada en ramaderia i maquinària, mentre que el mercat més concorregut és el del Pont de Suert; per la proximitat, però, cal remarcar la creixent influència del de Viella.

El turisme ha crescut força d’ençà dels anys vuitanta, tot i que no té la mateixa força que al Pont de Suert o a la Vall de Boí. En principi, es desenvolupà el turisme estival, però l’afecció creixent pels esports d’hivern i l’adequació de les pistes d’esquí dels municipis propers ha proporcionat un benefici indirecte a Vilaller.

La vila de Vilaller

La vila de Vilaller és a 981 m d’altitud, damunt un esperó rocós, al mig de la cubeta glacial que forma el sector meridional del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. El 2005 tenia 552 h. El nucli antic de Vilaller s’amuntega formant un dèdal de petits carrers irregulars estrets i costeruts, amb arcades i passadissos, que tenen, però, una certa disposició radiocèntrica. Al fons, a la plana de la vall, s’ha format un barri comercial, industrial i turístic, travessat per la carretera a la Vall d’Aran. Es comunica per un pont amb un petit raval sorgit a la dreta del riu.

L’església parroquial, dedicada a sant Climent, a la plaça de l’Església, que centra el nucli antic, és un exemplar barroc de la fi del segle XVIII (la data del 1798 és inscrita a la porta principal). És un ampli edifici de tres naus, amb un gran campanar octagonal de tres cossos afegit; els murs són de carreus de pedra encerclats per pedres rogenques.

La festa major té lloc per Sant Climent, el 23 de novembre. S'han recuperat algunes danses populars, com el ball del Tatero. Cal destacar, també, una festa amb una forta tradició, la de Sant Joan, en què s’encén un gran foc a la muntanya (el faro) i es baixa al poble amb les falles enceses, les quals es llancen al voltant d’un pi que es planta a la plaça. També és tradicional el romiatge de Sant Urbà, al maig.

Altres indrets del terme

Senet de Barravés

El poble de Senet de Barravés (92 h el 2005) és a 1 309 m, a l’esquerra de la Noguera, enmig del sector septentrional del terme, entre el barranc de la Baixada i el Rebaixader, damunt un con de dejecció. Les cases, els pallers i les bordes del nucli antic són de dues o tres plantes, amb murs de pedra o arrebossats, coberts de llicorella, mentre que els nous edificis són del tipus de blocs residencials. L’església de Santa Cecília (segles XI-XII), romànica, té una nau amb volta de canó, absis semicircular, dues capelles laterals amb volta que formen un petit creuer. La sagristia és afegida i el campanar és de torre, quadrada, sota el qual hi ha l’accés a migdia per una porta romànica amb pilars formers que suporten l’arquivolta de mig punt. Senet fa la festa major el 24 de juny, per Sant Joan.

Cierco, els santuaris i les ermites

El despoblat de Cierco és el sector més de migdia de la part N del terme, aigua avall de Senet. Era una antiga quadra de Vilaller que comprenia també el despoblat de l’Artiga. El topònim és preromà; a l’altra banda del pic de Posa s’explotaven les mines de galena argentífera. A la Casa Cierco hi ha la capella de Sant Miquel, i les cases de l’Artiga tenien la capella de la Mare de Déu de la Mercè.

Al N de Vilaller, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Riupedrós, vora l’aiguabarreig amb el Riu Pedrós, lloc de molta devoció, refet totalment amb les mateixes pedres vers el 1950, quan el bisbat de Lleida bastí a la seva vora el vast edifici del Seminari Conciliar de Lleida, de pedra i flanquejat de quatre torres als angles. El 17 d’agost s’hi fa una festa. A l’altre costat del riu, vora la carretera, hi ha la petita ermita de Sant Mamet. Aigua avall de Vilaller, també a l’esquerra del riu, hi ha l’ermita de Sant Antoni.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...