Situació i presentació
Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell (ambdós pertanyents a l’Alt Camp), a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp (Baix Camp). Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell.
El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta. El municipi comprèn la vila de Vilallonga del Camp, cap administratiu, l’antic terme de Vilallonga, els històrics del Carxol (a la divisòria amb els de la Selva del Camp i Alcover), el de les Sorts i el del Mas de l’Obra, la masia i antiga quadra de la Montoliva (a ponent del nucli urbà) i l’antic poble de la Font de l’Astor. Hom pot accedir al nucli des d’Alcover pel tram de la carretera C-37 d’Alcover a Valls, des de Tarragona per la carretera de Constantí i el Morell i des de la que neix de la C-14 a l’altura de la Selva del Camp. Les comunicacions són completades per una suficient xarxa de camins.
La població i l’economia
El fogatjament del 1358 indicava per a Vilallonga 33 focs, mentre que el dimanat de la cort de Cervera del 1359 li atribuí, conjuntament amb Puigdelfí, un total de 40 focs. Completaven la visió demogràfica del segle XIV els fogatges de la Comuna del Camp dels anys 1392 i 1399, els quals li assenyalaren 34 focs. Per al segle XV hom disposa del fogatjament de la Comuna del 1413, que donava a la vila un total de 41 focs. Els fogatjaments del segle XVI (1553 i 1564) registraven, respectivament, 53 i 40 focs. L’any 1719 el municipi tenia 76 veïns, 73 dels quals residien a Vilallonga, 2 al Mas de l’Obra i 1 a la Montoliva. El 1763 el veïnat havia pujat a 92 veïns i entre el 1763 i el 1773 l’augment de població fou molt considerable, ja que passà de 92 veïns a 144. El municipi, que en el cens del 1718 assolia 327 h, registrà un total de 881 h en el del 1787. Durant la segona meitat del segle XIX la població de Vilallonga superà el miler d’habitants, amb un màxim de 1.344 (1860) i un mínim de 1.080 (1897). Entre l’any 1900 i el 1920 la població es mantingué per sobre dels 1.200 h. Vilallonga, des del 1930 (1.144 h) fins al 1955 (915 h), experimentà una minva de la població, però des del 1960 (949 h) fins la dècada de 1980 (1.210 h el 1981) no féu sinó guanyar habitants, gràcies a la proximitat al nucli industrial del Morell-la Pobla. El 1991 la població disminuí a 1.191 h. Però, amb el canvi de segle, tornà a augmentar amb 1.251 h el 2001 i 1.425 el 2005.
Els serveis i el turisme són l’activitat econòmica dominant del terme. Pel que fa a les activitats agràries, cal esmentar com a principals conreus els avellaners, les oliveres i les vinyes. Les terres de conreu són regades amb aigua del riu de la Glorieta, de pous i mines. La ramaderia no té gaire incidència, llevat del sector avícola i de la producció d’alguns ruscos. Hi ha la Unió Agrària Cooperativa, que es dedica a l’obtenció d’oli d’oliva. Quant a l’activitat industrial, destaca el sector del plàstic i l’agroalimentari. Molts habitants de Vilallonga van a treballar al nucli industrial del Morell-la Pobla de Montornès, o bé a les indústries de Tarragona. La vila de Vilallonga del Camp celebra el mercat setmanal el dimecres.
La vila de Vilallonga del Camp
La vila de Vilallonga del Camp es troba a la dreta de la riera de Vilallonga, a 124 m d’altitud. És un clar exemple d’assentament nascut en una cruïlla de camins. Conserva un portal de l’antiga muralla, però l’edifici més important de la població és la monumental església parroquial de Sant Martí, obrada al segle XVII. Sobre la cornisa de la façana inconclusa, hi ha un frontó triangular sostingut per quatre columnes i dues pilastres amb capitells d’ordre corinti; damunt la porta d’entrada hom pot admirar una llinda amb un relleu de sant Martí compartint la capa amb el pobre.
La vila celebra la festa major d’estiu el diumenge pròxim al 30 de juliol, en honor de sant Abdó i sant Senén, mentre que la festa major d’hivern es fa l’11 de novembre, festivitat de sant Martí. També ha esdevingut tradicional a la vila l’arrossada popular que es fa el dissabte de carnaval i les dues festes que es fan a l’ermita de la Verge del Roser, la primera el 15 de maig, coneguda com la festa de la Rosa, i la segona, la festa de l’ermita, el segon diumenge d’octubre.
La història
Vilallonga apareix esmentada com una partida de terra l’any 1174. Pere I, al desembre del 1213, prometé que mai no donaria, vendria, empenyoraria o infeudaria la vila, la jurisdicció de la qual es mantingué en les mans dels comtes-reis fins al desembre del 1391, que Joan I la vengué a l’arquebisbe de Tarragona. Vilallonga pertanyia als Montoliu a la primera meitat del segle XIV. Humbert de Montoliu vengué els drets que tenia sobre el lloc, conjuntament amb els del Catllar i Puigdelfí, a Pere de Requesens el mes de juny del 1344. El fogatjament del 1358 indica com a senyor de la vila a Berenguer de Requesens, mentre que el de 1365-1370 dóna com a senyor Berenguer de Montoliu. Al segle XVII Vilallonga passà a la família Dalmases; Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de la vila, rebé del rei arxiduc Carles III l’any 1710 el títol de marquès de Vilallonga. L’any 1709 constituïen el nucli urbà un total de setanta-tres cases, que augmentaren a vuitanta-cinc en el cadastre del 1726. La població activa masculina de la vila l’any 1726 era de noranta homes, dels quals setanta-dos vivien del treball de la terra, quinze eren menestrals, dos tenien professions liberals i un era ciutadà.