Vilallonga dels Monts

Villelongue-dels-Monts (fr)

Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).

El terme comprèn tres sectors: la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga (afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé paral·lel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix), força boscada; el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera; i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que travessen el terme d’W a E. L’agricultura és la font de riquesa més important (201 ha de superfície conreada); la vinya ocupa 144 ha (108 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior). Hi ha, a més, 45 ha d’arbres fruiters (38 de presseguers, 4 de cirerers, 3 d’albercoquers i 1 de pomeres) i 14 ha d’hortalisses (tomàquets, enciams, productes primerencs, mongetes). La funció de lloc de segona residència ha fet sorgir alguna urbanització, com la dels Masos Catalans i, vora el poble, un càmping. El poble (682 h agl [1982]; 116 m alt) és centrat per l’església parroquial de Sant Esteve (obra romànica, amb absis ornat, campanar de planta quadrada i notable ferramenta a la porta), que s’alça a la dreta de la riera de Vilallonga, al peu de la serra de l’Albera.