Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats. Participà, integrat en el Grup de L’Opinió, en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona (1931-33). El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona (1934-36). President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols (1934) i membre de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1936). En iniciar-se la Guerra Civil, el 1936, emigrà amb la seva família a Brussel·les i el 1939 passà a Mèxic. Aquest any, amb la victòria franquista, ell i la seva muller foren multats, expedientats i inhabilitats en absència, i part del seu patrimoni fou confiscat. El 1940 es nacionalitzà mexicà i continuà l’exercici de la seva professió, com a advocat d’hisenda pública i com a assessor de diverses institucions de crèdit i dependències oficials. Home emprenedor en el camp del periodisme, fou fundador de la revista Noticiero de Seguros, Previsión y Ahorrros. Fundà l’Asociación Médico-farmacéutica. Publicà treballs jurídics com La premeditación como circunstancia atenuante (1939) i La individualización de la ley civil (1982, pòstum). Tornà esporàdicament a Catalunya des del 1978. Fou pare de l’escriptora Maruxa Vilalta i Soteras.