Possiblement fill del vescomte Pere (III) de Vilamur. Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell (1194-95) i canonge sagristà d’Urgell (1196-99). Fou elegit bisbe el 1199. Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església. Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant.