El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives. Els conreus ocupen 115 ha (1991), és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu), destinats a farratge. La ramaderia és la principal activitat econòmica: 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet.
El poble (94 h agl [1991]; 982 m alt) és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular. Al N del poble, també a mig vessant, hi ha l’església de Sant Pere de Vilanova, que fou també parroquial, matriu de la de Sessué; és de la mateixa època que la de Santa Maria, però té un portal més interessant, amb un crismó, i un retaule pintat del segle XVI.