Antoni de Vilaragut i Visconti

(Sicília, 1336 — ?, 1400)

Conseller reial i literat.

Vida i obra

Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se’n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs. Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398.

Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribuïa la traducció al català de les Tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Tomàs Martínez, però, demostrà l’error d’aquesta atribució: les vuit tragèdies conservades foren traduïdes per traductors anònims d’hàbits ben diversos, fet que explicaria les evidents diferències estilístiques de les Tragèdies.

Bibliografia

  • Martínez Romero, T. (1995): Sèneca, L.A.: Tragèdies. 2 vol. Barcelona, Barcino.
  • Martínez Romero, T. (1998): Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l’època medieval. València / Barcelona, IIFV / PAM.