i Antoni de Vilaragut i Visconti | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Antoni de Vilaragut i Visconti

Història
història hist
Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti.
País Valencià, 1336 — ?, 1400

Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se'n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs. Per la seva muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398. Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribueix la traducció al català de les tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Utilitzà per a aquests darrers el De genealogiis deorum de Boccaccio. Per la modernitat del llenguatge i el coneixement del món clàssic, hom ha suggerit que el traductor podria ésser el seu net homònim (mort el 1446), Antoni de Vilaragut i de Vilanova.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...