i Vila-sacra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vila-sacra

Municipi
Alt Empordà
Vila-sacra
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
598 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Vila-sacra és a la plana al·luvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada (a Vilanova de la Muga), a la Muga. Altres límits municipals són amb Fortià (S) i el Far d’Empordà (W).

El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme. Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur rodalia i que comunica també la capital de la comarca amb la zona agrícola i ramadera més pròspera de l’Alt Empordà, ha tingut una gran incidència en el desenvolupament dels pobles situats al llarg del seu traçat.

El topònim és format probablement pel mot vila i un nom personal d’origen germànic, però en cap cas no s’ha de considerar que el nom del poble signifiqui “vila sagrada”.

La població i l'economia

En l’evolució demogràfica tingué poca incidència la crisi vinícola, i l’augment de població (vila-sacrencs) fou constant durant els segles XVIII i XIX (159 h el 1718, 239 h el 1787, 395 h el 1860 i 445 h el 1900). Hi hagué una regressió els primers decennis del segle XX a causa de l’atracció de les zones industrials (398 h el 1930) i un nou augment, degut a la immigració, a partir del 1950, a causa de l’aparició del turisme al litoral. A partir de la dècada del 1990, però, s’inicià un nou descens de la població (497 h el 1970 a 414 h el 1991), superat a inicis del segle XXI (405 h el 2001 i 509 h el 2005).

Gairebé tot el territori és dedicat als conreus; el sector S i SW del terme és regat per l’aigua de sèquies i pous (farratge i hortalisses). Al secà es fan cereals i farratge, i vora el Manol hi ha arbres de ribera. La cria de bestiar porcí, que s’havia incrementat al final de la dècada del 1970, ha davallat, mentre que la cria de bestiar boví i l’avicultura es mantenen estacionàries.

Vila-sacra té una llarga tradició en la manufactura de canyissos, que ocupà una bona part de la població fins ben entrat el segle XX. Han caigut en desús alguns del principals productes, sobretot els relacionats amb la construcció (encanyissat de voltes, sostres i cels rasos) i hi ha una sola empresa de manufactura de canya, on es fabriquen llengüetes d’instruments musicals i encanyissats per a tanques i ombrel·les. També proporciona canyes per als agricultors d’arreu del país. A les petites indústries complementàries de l’activitat agropecuària s’han afegit altres empreses, al llarg de la carretera, relacionades amb la zona industrial de Figueres i amb el turisme, com ara tallers metal·lúrgics i serralleries, reparació d’embarcacions esportives, materials de construcció, objectes de paper i impressió, etc. Hom acut al mercat de Figueres i, secundàriament, a Roses i a Castelló.

El poble de Vila-sacra

El poble de Vila-sacra, a 16 m d’altitud, té un nucli antic vora l’església i el castell, amb les cases molt transformades en general, que forma continuïtat amb el barri més modern de la carretera, a migdia. L’església parroquial de Sant Esteve de Vila-sacra és un edifici romànic tardà, probablement del segle XIII, d’influència cistercenca, amb planta rectangular sense absis destacat (capçalera carrada). A la part alta del mur de capçalera hi ha una rosassa, decorada a l’interior amb arabesc calat de forma lobulada, ja de tipus gòtic. El campanar, a l’angle SW, de torre quadrada i arcades de mig punt, és un afegitó tardà (segles XVII-XVIII) i també són molt posteriors el cor i una capella lateral a migdia i algunes grans fornícules per a col·locar-hi altars. La pila baptismal, monolítica i ovoide, és romànica, de l’època de construcció de l’església.

Prop de l’església hi ha el castell de Vila-sacra, anomenat la Casa de l’Abat o l’Abadia, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, on es destaca una gran torre circular d’uns 10 m d’alçada, amb l’aparell més vell dels segles XI i XII i el superior, de carreuada, de la fi de l’edat mitjana. El palau situat al costat és un gran edifici rectangular a migdia de la torre, amb elements de decoració gòtics (finestres i un gran arc apuntat), la qual cosa fa que calgui datar la seva construcció als segles XIV i XV; s’hi feren reformes posteriors, a la fi del segle XVIII, quan els monjos hi residiren. L’edifici, el 1814 ocupat per les tropes franceses, que hi causaren moltes destrosses, encara que posteriorment fou restaurat. L’any 2011 s’inaugurà una rehabilitació total que s’hi féu per a convertir-lo en seu del consistori, sala d’exposicions i llar de jubilats. Algunes cases del nucli antic tenen elements dels segles XVII i XVIII i, al raval de la carretera, hi ha un rengle de cases d’estructura unificada, pròpia dels eixamples vilatans del començament de segle XX. Com és general a la plana al·luvial, hi ha poques masies disseminades.

Als afores del poble es va bastir un convent de monges clarisses, format per la unió de la comunitat de l’antic convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries amb les clarisses de la Divina Providència, de Figueres.

Pel que fa a les celebracions tradicionals del poble, cal destacar la festa major d’hivern de Sant Blai, al febrer, i la festa major d’estiu de Sant Esteve, a l’agost.

La història

Vila-sacra va ser una de les possessions més importants, a la plana empordanesa, del monestir de Sant Pere de Rodes. El lloc és esmentat ja el 974 en una butlla de Benet VI a l’abat Hildesind, on es confirmen les propietats del cenobi a Villae Saccari. D’altra banda, el 1017 hi tenia possessions el monestir de Camprodon, segons una butlla de Benet VIII (“et in comitatu Petralatensi ipsos masos de Villa Sacar”). En un document del 1169 el lloc ja és esmentat amb el nom de Vila-sacra.

Al segle XIII Sant Pere de Rodes amplià notablement els dominis a l’indret. El 1240 l’abat comprà a Gilabert de Cruïlles el castell i lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions (uns quants anys abans, el 1222, consta que Ermessenda de Peratallada tenia el delme de Vila-sacra per l’església de Girona). El monestir obtingué, el 1308, la jurisdicció civil total dels castells de Vila-sacra, el Far i Marzà. L’església és esmentada des del segle XIII i era parròquia al segle XIV. A la fi del segle XVIII, a causa dels desastres de la Guerra Gran i la pobresa a què havia arribat el monestir, els monjos demanaren al rei permís per a traslladar-se al seu castell de Vila-sacra, cosa que efectuaren a la fi del 1798. Pocs anys després, Carles IV els concedí (1805) el trasllat a Figueres, però no hi anaren fins el 1818, any que s’hi establiren fins a la definitiva extinció de la comunitat (1835). Amb les lleis de desamortització, el castell de Vila-sacra fou venut a un particular en pública subhasta el 1843.

 

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...