Format a Llotja. En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà. Instal·lat a París (1922), exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants. De nou a Catalunya, s’instal·là al Masnou, lloc d’origen de la seva família. Exposà a Barcelona el 1929 (Sala Parés), i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli. A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona (1949 i 1951) i col·lectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou un dels pintors catalans que més prestigi obtingueren en els ambients més oberts del Madrid de l’època. Fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (Madrid 1951) i participà en la Tercera (Barcelona 1955). Escollit pel mateix Ors, participà en alguns dels Salones de los Once de Madrid, ciutat on exposà individualment els anys 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985. A Barcelona exposà regularment a la Sala Parés. Els anys 1977 i 1985 li foren dedicades sengles exposicions antològiques. La seva pintura, d’un sobri constructivisme centrat en paisatges —sovint de pobles del Maresme o d’Eivissa—, interiors (La cuina), figures i natures mortes, es caracteritza per la densitat del gruix de la pasta i pel seu colorisme mat. El seu estil sintetitza el rigor i el classicisme del Noucentisme amb el realisme de la generació del 1917. El seu germà Guillem Villà i Bassols (Bogotà 1917), també pintor, en seguí de prop l’estil.