El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern (Cortina d’Ampezzo, Itàlia). Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves (La Duquesa de Alba, Fósiles, torsos y huellas), que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados, unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de recipients de plàstic, per les quals fou guardonat a la XII Biennal de São Paulo (1973). Posteriorment continuà conreant aquesta temàtica, bé que plasmant-la sobre el quadre. A partir dels anys vuitanta les seves obres passaren a integrar fotografia i pintura, i figuració i abstracció. El 1984, any que rebé el Premio Nacional d’arts plàstiques, exposà per primer cop a la fira ARCO i al nou Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York. El 2001 fi fou dedicada una retrospectiva a la sala Kursaal de Sant Sebastià. El 2002 ingressà a l’Academia de San Fernando i el 2003 rebé la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts.