i Isabel de Villamartín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isabel de Villamartín

literatura lit
Escriptora.
Galícia, ? — la Garriga, Vallès Oriental, 1877

Residí durant molts anys a Girona i Barcelona, i, bona coneixedora del català, participà en el nou moviment literari català: composicions seves foren incloses en Los trobadors nous i en Los trobadors moderns, guanyà la primera flor natural als jocs florals del 1859, amb Clemència Isaura, col·laborà en el Calendari Català i publicà Pembé-haré. Oriental (1856) i La desposada de Déu (1862). En castellà publicà Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872).

Llegir més...