Com a ambaixador del seu país a Madrid (1833-39), intervingué en la vida política espanyola a favor dels liberals, als quals prestà suport en la lluita contra els carlins. Fou governador d’Irlanda (1847-52) i ministre d’afers estrangers (1853-58), durant la guerra de Crimea i en d’altres ocasions (1865-66 i 1868-70).