i François Villon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

François Villon

poètica poètica
Nom amb què és conegut François de Montcorbier, poeta francès.
París, aprox. 1430 — ?, abans del 1489

D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts (1452). Fugí de París (1455) després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França. A Blois (~1458) participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans. Empresonat (1461) a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament. A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort quan fou publicada la primera edició de les seves obres (1489): un poema de 320 versos, Le lais (impròpiament conegut com a Petit testament), escrit cap al 1456, el Testament (1461-62), de més de dos mil versos (mal anomenat Grand testament), setze composicions diverses i set balades en argot.

Prototip de vida irregular, que es reflecteix en els seus versos amb una punyent sinceritat, Villon, sense ésser cap innovador, ofereix un geni directe i molt expressiu, entre el realisme més brutal, la mordacitat desimbolta i l’emoció, que el fan l’escriptor més descarnat i patètic del seu segle i el més famós i popular dels poetes medievals.

En català Feliu Formosa i Jordi Teixidor en traduïren al català alguns poemes solts. L’any 2011 Andreu Subirats publicà la versió al català de les Balades, que incloïa també les balades en argot i el Testament.

Col·laboració: 
CPu
Llegir més...