i Vílnius | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vílnius

Nom lituà deVilnius (lt), Nom rus deVilnius (ru), Nom polonès deWilno (pl), Nom alemany deWilna (de)
Nom lituà deVilnius (lt), Nom rus deVilnius (ru), Nom polonès deWilno (pl), Nom alemany deWilna (de)
Capital de Lituània.
Població: 
523.050 h
[2012]

Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial (maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat). La seva universitat (1803) entronca amb l’antiga acadèmia del s. XVI. Té aeroport. Fundada al s. X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas. Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló. Unida a Polònia, hi fou introduït el cristianisme (1386), i esdevingué seu episcopal. Ocupada pels russos (1655-60) i pels suecs (1702), passà a Rússia el 1793, en els repartiments de Polònia. Fou centre d’un moviment autonomista del principi del s. XX, i fou proclamada capital de la Lituània independent per un consell nacional, mentre que en 1915-20 era ocupada successivament pels alemanys, els polonesos, els lituans i els russos bolxevics. Del 1920 al 1939 la ciutat romangué en mans poloneses, tot i que la Lituània independent la proclamava com a capital. El 1939 caigué sota l’òrbita soviètica i el 1941 esdevingué la capital de la RSS de Lituània. En independitzar-se aquesta de l’URSS (1990) esdevingué capital de la República de Lituània. Les ruïnes del castell del duc Gediminas dominen la ciutat antiga, que conserva algunes restes de muralla, la catedral, del s. XIV, i l’església de Sant Nicolau (s. XV), entre altres edificis.

Col·laboració: 
TMT / SJV
Llegir més...