i Vilobí d’Onyar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vilobí d’Onyar

Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Població: 
2.956 h
[2009]
Extensió: 
33 km2

Situació i presentació

Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners.

La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop (203 m), que és la màxima altitud del municipi. Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi fan preuades espècies de bolets. És drenat per l’Onyar, que el travessa de N-W a S-E, i per altres corrents més petits que hi aflueixen, com el torrent de Grevalosa, el de Bagastrà i la Riera de les Fonts.

El terme comprèn els pobles de Vilobí d’Onyar, cap de municipi, Salitjà i Sant Dalmai, els veïnats de les Bòries, Cal Ferrer Pagès, Can Costa, la Carretera de l’Aeroport i la Sarreda i les urbanitzacions de Can Bells i Can Terrer.

Pel sector oriental del terme passa l’autopista AP-7 de Barcelona a Girona, de la que neix la carretera C-25, que travessa el municipi d’E a W, a migdia del poble de Vilobí, i que reb, ja fora del terme, la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, que travessa el terme pel sector de ponent en direcció N-S i la carretera C-63, procedent de Lloret i Santa Coloma. De la carretera N-II, que corre paral·lela a l’AP-7 a llevant del terme, arranca una carretera local que mena a Vilobí i de la que neixen, abans d’arribar-hi, dues carreteres en direcció N, a Aiguaviva i a l’N-141, vora d’Anglès.

El projecte de construcció del tren d’alta velocitat preveu la construcció de l’estació central de Girona al poble de Vilobí, per bé que aquest fet ha estat motiu de controvèrsies tant pel traçat com per la situació de lgestació.

Al sector NE del terme, en terrenys compartits amb el d’Aiguaviva, hi ha l’aeroport de Girona-Costa Brava, inaugurat l’abril del 1967 (vegeu comunicacions de la comarca del Gironès).

La població i l'economia

Segons el fogatjament de 1553, la població (vilobinencs) al terme actual de Vilobí d’Onyar era de 111 focs distribuïts d’aquesta manera: 59 a Vilobí, 27 a Salitja i 25 a Sant Dalmai. En el cens de Floridablanca (1787) els habitants declarats no arribaven al miler: 483 de Vilobí, 321 de Salitja i 154 de Sant Dalmai. L’any 1860 la població del terme era de 1 367 h, que disminuí a 1 103 h l’any 1900. El 1950 arribava a 1 707 h i vint anys després havia baixat altra volta fins a 1 564 h, disminució atribuïble, en gran part, a l’èxode rural. A partir de la dècada de 1970, amb la construcció de l’aeroport de Girona-Costa Brava i la presència cada cop més nombrosa d’immigració, la població experimentà un augment que quedà reflexat en els recomptes de 1975 (1 646 h), i 1981 (1 810 h), tendència que continuà, encara que de forma més moderada, durant els darrers anys (2 083 h el 1991, 2239 el 2001 i 2664 el 2005).

L’abundància d’aigües subàlvies afavoreix l’agricultura, que es basa en el conreu de farratges, ordi, blat, avellaners i arbres fruiters (pomera i perera). Destaca la cria de bestiar porcí, oví i boví, que proporciona matèria prima a varies empreses del sector alimentari (productes carnics) ubicades al terme.Vilobí celebra mercat setmanal cada dijous.

El poble de Vilobí d'Onyar

El poble de Vilobí d’Onyar (122 m i 1 931 h el 2006) és situat en terreny planer, prop de la riba dreta de l’Onyar. La població és centrada per l’església i l’antic castell, encara que el creixement urbà actual segueix la carretera de Santa Coloma. Vers llevant del poble, a l’altra banda de l’Onyar, hom troba el veïnat de Cal Ferrer Pagès. La primera referència escrita del poble és de l’any 882, moment en què apareix amb el nom de Villa Albini . El temple parroquial, dedicat a sant Esteve, fou beneït el 1773 i substituí la vella església medieval (esmentada ja el 1064), molt més petita. Té un campanar barroc i la porta principal és construïda amb un disseny molt semblant al de l’antic Hospici de Girona (ara Casa de Cultura). Durant la guerra civil de 1936-39 es destruïren diversos altars barrocs.

El castell de Vilobí, edificació del segle XII des figurada en la part de llevant per una façana i unes torres del segle XIX, és situat dins el recinte urbà i construït amb blocs d’origen volcànic, procedents de la Closa de Sant Dalmai. Té la planta quadrada, amb torres quadrades als angles, i l’entrada amb restes d’una porta llevadissa dóna accés a un petit pati. La capella fou destruïda al segle XVIII per a edificar-hi el presbiteri de l’església parroquial actual. Al segle XIV pertanyia a Ramon Malards, ciutadà de Girona, el qual, segons el capbreu del 1338, tenia domini sobre veïns de la mateixa parròquia, així com les de Salitja, Franciac i Sant Dalmai, Brunyola, Santa Coloma i Riu dellots.

Ramon Malards comprà, el 1343, la jurisdicció del castell a la corona per 4 000 sous. El 1345 la vengué a la ciutat de Girona pel mateix preu. El 1368 fou venuda novament a Francesc de Santmartí per 6 000 sous, preu que el 1374 pagarien els homes del poble per a redimir-se'n i lliurar-la al rei. El pacte durà fins el 1380, en què lhinfant Joan, futur Joan I, la tornà a cedir a Pere de Santmartí per 20 000 sous. El 1485 el castell era propietat dels Santmartí i el 1595 pertanyia a la família Cruïlles. Modernament, fou restaurat per Joaquim Vivas, que n'esdevingué el propietari.La capella forana de Santa Margarida, situada a migdia del poble de Vilobí, existia ja el 1290. Fins el 1936 conservà un retaule gòtic dedicat a la santa. S'hi celebra un aplec el 20 de juliol. El Mas Alrà conserva una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, existent ja el 1703 i el Mas Artau n'alberga una dedicada al Sagrat Cor, bastida a principis del segle XX.

La festa major de Vilobí d’Onyar se celebra el segon diumenge de setembre.

Altres indrets del terme

Salitja i Sant Dalmai

El poble de Salitja (295 h el 2005) es troba a la riba esquerra de l’Onyar, al nord de Vilobí. És documentat al segle XI amb la forma Seliga i, posteriorment, Saligia . La parròquia fou possessió del monestir de Breda. El nucli és, de fet, un carrer que desemboca en dues places. L’església parroquial de Santa Maria és una reconstrucció del segle XVIII. El lloc formà part del terme del castell de Brunyola. El 1698 era lloc reial. Prop de Salitja, als peus de la Closa de Sant Dalmai, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de les Fonts, nom que fa referència a l’aigua que brolla prop del petit santuari. Existia ja abans del 1657; s’hi celebra un aplec el primer diumenge de setembre. El 1936 hom destruí la imatge petita d’alabastre i cremà la grossa, de talla. La festa major se celebra el cap de setmana proper al 15 d’agost i per vigília de Rams i Pasqua són típiques les tradicionals cantades de caramelles i goigs, recuperades el 1983.

El poble de Sant Dalmai (484 h el 2005), de població esparsa, es localitza al sector septentrional del terme, sota la el cràter de la Closa (o Crosa) de Sant Dalmai. Fins el 1910 havia format part del terme de Brunyola. L’església parroquial de Sant Dalmai és una construcció moderna, reconstruïda en diferents èpoques sobre la que havia estat possessió del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella de Sant Llop, als vessants de la Closa de Sant Dalmai és d’origen romànic i la seva estructura s’avé amb la d’una antiga fortalesa, amb fossat al voltant seu. Prop de Sant Dalmai hi ha el veïnat de Can Costa, que agafa el nom del mas fortificat amb una notable torre de defensa quadrada, del 1584. Hom celebra la festa major per Sant Dalmai, el 5 de desembre.Al sud-est del terme, a la dreta de l’Onyar, hi ha el Mas Oliver, fortificat, del segle XVII.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...